Les nostres orelles, o més aviat el nostre cervell, saben quan una cosa “no sona bé”, ja sigui una porta de cotxe mal tancada, un mal xut jugant a futbol o una nota que no toca en una composició musical. No ha estat fins ara, però, que s’ha aconseguit esbrinar com es produeix aquesta distinció entre ‘bé’ i ‘malament’ al nostre cervell, en un estudi publicat a ‘Current Biology’ que aprofundeix en com es produeix l’aprenentatge de tasques audiomotores complexes.
Un procés inconscient constant
Estem escoltant constantment els sons que emetem per determinar si hem comès o no un error. Això és especialment clar quan parlem o si toquem música, però passa tota l’estona: el cervell comprova si algun so es desvia de les expectatives i, en aquest estudi, s’ha comprovat com pot fer prediccions precises de quan ha de produir-se un so i com ha de sonar.
L’estudi va centrar-se en fenomens quotidians, com les portes dels cotxes, que hem sentit moltes vegades, com passa quan xutem una pilota de futbol malament o quan un músic s’equivoca en una nota d’una melodia. Entendre com el cervell fa aquest procés pot donar informació sobre com aprenen a parlar i a tocar, però també sobre què funciona malament en alguns desordres neurològics com ara l’esquizofrènia.
Resultats clars en els experiments
Per mirar d’aprofundir-hi, els investigadors van estudiar l’activitat neurològica de ratolins quan duen a terme tasques comparables a tancar la porta d’un cotxe. Els van entrenar perquè empenyessin una palanca, que feia sonar un to cada cop que arribava a una posició concreta. Amb el temps, els ratolins van aprendre com havia de sonar i, en no sonar res o sonar un to diferent, els ratolins canviaven el seu comportament, com faríem nosaltres si la porta fes un soroll estrany.
Els científics van enregistrar l’activitat del cervell en aquests casos, especialment la del còrtex auditiu. En general estava molt poc actiu quan sentia el so que s’esperava però en canvi, quan no ho era, responia amb molta intensitat. Així doncs, sembla que el còrtex auditiu no assenyala directament el que sent sinó si el que sent és el que esperava o no. A més, en els casos en què no s’emetia cap so en empènyer la palanca, es va observar un petit grup de neurones activant-se en el moment en què hauria d’haver sonat, com ho fes en anticipació.
Una porta a conèixer què falla en l’esquizofrènia
A més de predir els sons que generen els comportaments quotidians, una hipòtesi afirma que el mateix circuit cerebral funciona malament en malalties com l’esquizofrènia, sent responsable de les ‘veus al cap’ inexistents. Entendre com funcionen en un cervell sa, doncs, pot permetre entendre què funciona malament en els altres casos.
