MonPlaneta
Esbrinen com ho fa el cervell per determinar que alguna cosa ‘no sona bé’

Les nostres orelles, o més aviat el nostre cervell, saben quan una cosa “no sona bé”, ja sigui una porta de cotxe mal tancada, un mal xut jugant a futbol o una nota que no toca en una composició musical. No ha estat fins ara, però, que s’ha aconseguit esbrinar com es produeix aquesta distinció entre ‘bé’ i ‘malament’ al nostre cervell, en un estudi publicat a ‘Current Biology’ que aprofundeix en com es produeix l’aprenentatge de tasques audiomotores complexes.

Un procés inconscient constant

Estem escoltant constantment els sons que emetem per determinar si hem comès o no un error. Això és especialment clar quan parlem o si toquem música, però passa tota l’estona: el cervell comprova si algun so es desvia de les expectatives i, en aquest estudi, s’ha comprovat com pot fer prediccions precises de quan ha de produir-se un so i com ha de sonar.

La reacció del nostre cervell a un estímul conegut pot ser detectada i servir en les investigacions policials | Wikimedia Commons
El cervell analitza els nostres sons quotidians i ‘salta’ si alguna cosa no és com esperava | Wikimedia Commons

L’estudi va centrar-se en fenomens quotidians, com les portes dels cotxes, que hem sentit moltes vegades, com passa quan xutem una pilota de futbol malament o quan un músic s’equivoca en una nota d’una melodia. Entendre com el cervell fa aquest procés pot donar informació sobre com aprenen a parlar i a tocar, però també sobre què funciona malament en alguns desordres neurològics com ara l’esquizofrènia.

Resultats clars en els experiments

Per mirar d’aprofundir-hi, els investigadors van estudiar l’activitat neurològica de ratolins quan duen a terme tasques comparables a tancar la porta d’un cotxe. Els van entrenar perquè empenyessin una palanca, que feia sonar un to cada cop que arribava a una posició concreta. Amb el temps, els ratolins van aprendre com havia de sonar i, en no sonar res o sonar un to diferent, els ratolins canviaven el seu comportament, com faríem nosaltres si la porta fes un soroll estrany.

Els científics van enregistrar l’activitat del cervell en aquests casos, especialment la del còrtex auditiu. En general estava molt poc actiu quan sentia el so que s’esperava però en canvi, quan no ho era, responia amb molta intensitat. Així doncs, sembla que el còrtex auditiu no assenyala directament el que sent sinó si el que sent és el que esperava o no. A més, en els casos en què no s’emetia cap so en empènyer la palanca, es va observar un petit grup de neurones activant-se en el moment en què hauria d’haver sonat, com ho fes en anticipació.

Ratolí en un laboratori  | UB
Els ratolins de laboratori han permès entendre com funciona aquest procés del cervell | UB

Una porta a conèixer què falla en l’esquizofrènia

A més de predir els sons que generen els comportaments quotidians, una hipòtesi afirma que el mateix circuit cerebral funciona malament en malalties com l’esquizofrènia, sent responsable de les ‘veus al cap’ inexistents. Entendre com funcionen en un cervell sa, doncs, pot permetre entendre què funciona malament en els altres casos.

Més notícies
El 'swing' és una característica del bon jazz que, fins ara, es considerava més una sensació que no pas una cosa mesurable | Unsplash

Descobreixen en què consisteix exactament el ‘swing’

Un estudi a fons de més de 450 peces de jazz esbrina què les fa tan especials
:  - Mobile
Centenars de milions de persones d'arreu del món han abdicat el seu criteri musical i les ganes de descobrir en favor dels algoritmes d'intel·ligència artificial | Pxhere

Com canviarà la música que escoltem a causa de la intel·ligència artificial

Un grup de la Universitat Pompeu Fabra engega un projecte per reflexionar sobre com avançaran aquests camps
:  - Mobile
Els estudis sobre els efectes de la música al cervell són molts però, sovint, contradictoris | Pxhere

Escoltar música pot influenciar l’activitat del cervell

Afecta els nostres processos mentals, tot i que hi ha moltes incògnites al seu voltant
:  - Mobile
El ratpenat de llavis orlats és conegut per basar la seva alimentació en les granotes

Alguns ratpenats poden recordar sons durant anys

Es demostra que com a mínim una espècie té memòria a llarg termini
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa