Les ones cerebrals podrien, en el futur, jugar un paper important en la investigació policial. Això afirma Michel Funicelli, professor de Vigilància a la Universitat Teeside (Anglaterra) i membre del Grup de Recerca Internacional d’Entrevistes d’Investigació, en un article publicat a ‘The Conversation’. Segons Funicelli, en comptes de detectar mentides com un polígraf, les ones cerebrals poden servir per esbrinar si un sospitós reconeix objectes o informació relacionats amb el crim que només podria conèixer el seu autor.
Els testimonis no sempre són fiables
Els cossos de seguretat de tot el món sovint tenen problemes amb la falta de fiabilitat dels testimonis oculars i amb la falta de pistes físiques a les escenes del crim. Durant anys, les identificacions errònies o a causa de la pressió de la policia han dut a molts casos de condemnes injustes que, en alguns països, han acabat en sentències de mort.
Un professor de la Universitat Northwestern, el finat Peter Rosenfeld, va desenvolupar el Complex Trial Protocol (CTP). Segons Funicelli, és un mètode fiable i relativament barat i poc invasiu per analitzar una ona cerebral concreta, la P300, que es podria fer servir per determinar si un testimoni o un sospitós reconeixen alguns elements crucials relacionats amb un crim i que només coneguin el seu autor i, és clar, els mateixos investigadors.
Un mecanisme de supervivència
És força habitual que, quan sentim el nostre nom, capti la nostra atenció i busquem qui l’ha dit. Aquest reflex és un vestigi de l’instint de supervivència que ens ajudava a detectar si un so o alguna cosa que vèiem era una amenaça. En un encefalograma es pot veure com l’ona P300 apareix entre 300 i 600 mil·lisegons després que una persona entri en contacte amb un estímul nou i que té significat per a ell. Aquesta reacció es considera un indici fiable de reconeixement memorístic, és a dir, que pot mostrar si una persona reconeix un nom, un sabor o un so.
Així doncs, el CTP es pot aplicar per provar que algú amaga alguna cosa. Si a un testimoni o un sospitós se’ls presenta una informació clau per resoldre el crim enmig d’altres de neutres, es pot analitzar l’activitat del cervell en reacció a cadascuna d’elles per veure, per exemple, si reconeixen la cara d’un atacant o l’arma emprada per cometre un delicte.
Una possible nova eina
Funicelli explica que aquest mètode, de moment, s’ha provat majoritàriament al laboratori, en condicions controlades i en persones adultes, sanes i amb edutació superior. Els tests han fet servir diversos escenaris hipotètics, com ara un robatori i terrorisme, i el mateix Funicelli està planificant-ne més per tal de comparar l’èxit del CTP amb, per exemple, la clàssica roda de reconeixement amb un testimoni.
Amb la investigació necessària com per donar-li seguretat, el professor espera que aquesta tècnica de detecció de memòria es pugui començar a acceptar als tribunals britànics “en cosa d’anys”. Si el CTP es fes en un testimoni o un sospitós abans de l’entrevista formal, es podria confirmar si reconeixen o no una arma o un atacant i comparar-ho amb les respostes a les preguntes que els fessin després, una eina que podria resultar enormement útil.
El gran problema, reconeix, és quan hi ha informació important sobre els casos que s’acaba filtrant al gran públic, cosa que podria invalidar els resultats de la prova. No obstant això, aquesta nova eina continua sent interessant i, potser, en el futur podria evitar que es condemnessin innocents basant-se, exclusivament, en un testimoni ocular que podria equivocar-se.
