La capacitat dels humans de recrear esdeveniments a la nostra imaginació, amb tots els detalls, és excepcional, i durant molt de temps els investigadors han mirat d’entendre com funciona. Ara, un estudi publicat a la revista ‘Proceedings of the Royal Society B’ i liderat per la Universitat de Lund (Suècia) ha aconseguit demostrar, per primera vegada, que el moviment dels ulls té la clau d’aquesta habilitat, anomenada memòria episòdica.
Una teoria que no havia estat demostrada
Aquesta teoria, tot i que fins ara no n’hi havia proves, ja havia estat proposada fa més de 50 anys pels pares de la psicologia cognitiva, Donald Hebb i Ulrich Neisser, però saber que efectivament els ulls són essencials en la memòria episòdica pot tenir efectes en molts camps de la ciència, de la robòtica a la biologia, i pot aportar nova informació a la relació que hi ha, per exemple, entre el moviment dels ulls, la formació d’imatges mentals i els somnis.
Només podem processar la informació d’una part petita del nostre camp visual alhora. Per compensar això, canviem constantment el nostre punt d’atenció movent els ulls, en seqüències rapidíssimes de fixacions, que tenen lloc entre tres i quatre cops per segon, i els anomenats moviments sacàdics, en què passem d’un punt d’atenció a un altre.
En cada punt de fixació només es pot processar una quantitat limitada d’informació, però una seqüència de moviments oculars vincula entre ells els detalls visuals obtinguts, com ara cares i objectes, i ens permet crear un record que podem veure com un tot. Així, el nostre mostreig de la realitat mitjançant els ulls determina el contingut dels records que emmagatzemem al cervell.
Un experiment sobre la gravació i reproducció de records
En aquest estudi, es van mostrar imatges d’escenes i objectes a 60 participants i, després d’una petita pausa, se’ls va demanar que les recordessin tan bé com poguessin mentre miraven una paret blanca. Després, van donar un valor a la qualitat del seu record i se’ls va demanar que triessin quina era la imatge que havien vist d’entre un grup d’imatges molt semblants.
Mentre es feia tot això, es van fer servir les darreres tecnologies per seguir el moviment dels seus ulls i establir les seves seqüències de fixacions, tant quan examinaven les imatges com quan les recordaven. Així es va poder demostrar que els moviments oculars durant la recuperació de records estan relacionats amb la qualitat de la memòria. Com més semblant era la seqüència a la de quan es va mirar la imatge original, més encertat era el record.
Així doncs, sembla que hi ha una relació clara entre la repetició dels moviments oculars i la qualitat de la reconstrucció mental. També es van detectar diverses característiques les seqüències, com ara l’ordre de les fixacions i la direcció dels moviments sacàdics, concloent que tenen una importància diferent segons el tipus de record que es busca. Per exemple, la direcció dels moviments dels ulls és més important a l’hora de recordar la distribució d’uns objectes que no pas la seva forma. Aquesta diferències pot atribuir a la dificultat de recordar cada cosa.
Els resultats obren noves portes
La memòria episòdica ens permet viatjar mentalment en el temps i reviure experiències passades, i alguns estudis anteriors ja havien detectat que es reprodueixen els patrons de mirada de l’esdeveniment original i que el lloc on mires durant la recuperació de la memòria té conseqüències importants sobre què recordes.
Tot plegat, però només tenia a veure amb la mirada estàtica, no pas amb els moviments oculars. Per això aquest darrer estudi és important per demostrar la teoria de Donald i Ulrich, que establia que els moviments serveixen per organitzar i muntar imatges parcials en una de sola, la que es visualitza amb la memòria episòdica.
Aquests resultats poden ser molt importants perquè aporten proves d’una relació claríssima entre els moviments dels ulls i els processos cognitius que pot aprofitar-se, per exemple, en la rehabilitació de lesions cerebrals o el tractament de la síndrome d’estrès posttraumàtic, on fa temps que es fa servir la teràpia de desensibilització i reprocessament mitjançant moviments oculars per bé que, fins ara, els mecanismes subjacents no s’havien acabat d’entendre bé.
