En un article publicat a la revista ‘Neuron’, un equip d’investigadors de la Universitat de Nova York, als Estats Units, ha anunciat que ha descobert com es ‘formata’ la memòria de treball, el que podríem anomenar la ‘memòria RAM’ del nostre cervell. Aquest avenç aprofundeix molt en el nostre coneixement del funcionament de la ment i, especialment, de com s’emmagatzemen els records visuals.

Un camp amb molt per aprendre

La capacitat de guardar informació durant períodes de temps breus, mentre l’estem fent servir, és un element essencial dels nostres processos cognitius. De fet, les disfuncions en aquesta part del pensament són a la base d’alguns problemes psiquiàtrics i neurològics greus, com ara l’esquizofrènia. I tot i això, el nostre coneixement sobre com funcionen aquests processos és molt limitat. Si bé ja és possible “predir” què hi ha a la memòria de treball d’una persona a partir dels patrons d’activitat del cervell, què codifiquen aquests patrons ha estat un misteri.

Per començar a treballar, els investigadors van plantejar-se la hipòtesi que els nostres cervells no només descarten dades irrellevants per a la tasca que estem duent a terme sinó que ‘recodifiquen’ les rellevants en formats eficients i diferents de l’entrada d’informació de les percepcions.

El Dr. Edward Chang, responsable d'aquest avenç, durant una cirurgia cerebral | University of California - San Francisco
University of California – San Francisco

Com guardem la informació al cervell

Un fet conegut de fa temps és que la informació visual sobre lletres i números es recodifica en forma de codi sonor per tal de ser emprat per la memòria de treball verbal. Així, quan veiem un número de telèfon, no guardem la informació visual fins que no acabem de marcar, sinó que guardem el “clip de so” del número.

Per aprofundir més en aquest coneixement, els experiments duts a terme van fer servir ressonàncies magnètiques per mesurar l’activitat cerebral de pacients que duien a terme tasques de memòria visual. Durant uns segons, els participants havien de recordar un estímul visual que se’ls havia presentat durant uns pocs segons i després havien de donar-ne informació en base al que en recordaven.

Tot i la diferència entre els estímuls visuals rebuts, els patrons d’activitat neuronal als còrtex visual i parietal es podien intercanviar, és a dir, que es feia servir el mateix patró en tots els casos. Així, els investigadors van pensar que només els trets rellevants per a la tasca encomanada de l’estímul rebut eren extrets i recodificats com a memòria de treball, simplificant i eliminant les característiques menys importants.

El tractament de la informació per part del cervell és, malgrat dècades d’estudis, molt poc conegut

Una prova definitiva

Per provar la hipòtesi, van fer servir models i van projectar-hi patrons de memòria codificats com els patrons de l’activitat dels còrtexs, donant com a resultat una representació en dues dimensions de què estaven “veient” els participants. Així van poder comprovar com, efectivament, en tots els casos la manera com s’emmagatzemava la informació a la memòria de treball era igual.

Per exemple, una línia simple codifica la direcció d’un moviment i també l’orientació d’un objecte tombat, resolent segons la pregunta que es feia als participants a l’estudi. Una porta oberta al funcionament de la ment humana i del seu emmagatzematge de records, un dels camps menys coneguts del cos humà.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa