En un article publicat fa ben poc a ‘Nature Neuroscience’, un equip d’investigadors de la Universitat de Texas a Austin (Estats Units) afirmen que han desenvolupat un nou mètode a través del qual han aconseguit ‘llegir’ el pensament dels humans. Aquesta proesa, que de moment només es pot dur a terme al laboratori, en el futur podria permetre desenvolupar aparells portàtils per a les persones que no poden parlar o ho fan amb dificultat i que, a més, només ho podrien fer quan aquestes ho desitgessin, evitant la possibilitat de reproduir en veu alta tot tipus de pensaments.
Canvis al flux sanguini del cervell
A diferència d’alguns implants presentats els darrers temps, aquest nou sistema no necessita cirurgia de cap tipus i, a diferència d’altres aparells externs, produeix un flux de paraules constant, en comptes de limitar-se a un vocabulari concret. Per desenvolupar-lo, tres persones van passar 16 hores cadascuna a una màquina de ressonàncies magnètiques, que va detectar canvis en el flux sanguini del cervell mentre escoltaven històries que es corresponen, vagament, a l’activitat cerebral.
Amb totes aquestes dades, els neurocientífics computacionals responsables d’aquest invent van aconseguir relacionar patrons d’activitat cerebral amb algunes paraules i idees, gràcies a un model lingüístic construït a partir del famós GPT. Un cop fet això, es tractava d’invertir el sentit del procés i fer servir els patrons cerebrals per ‘llegir’ paraules i idees. Un cop identificada la primera paraula, amb diverses candidates a quina podria ser la paraula següent, semblant al que fan els telèfons mòbils, i l’activitat del cervell, es poden anar construïnt les frases a mesura que es pensen.
No ‘llegeix’ les paraules sinó les idees
Per bé que el sistema no encerta totes les paraules i que, de fet, la ràtio d’error paraula per paraula és d’entre el 92% i el 94%, el cert és que capta la idea encara que, sovint, faci servir perífrasis o sinònims. Així, per exemple, quan una persona va dir “encara no tinc el carnet de conduir”, el descodificador va dir que “encara no havia començat a aprendre a conduir”. El descodificador, reconeixen els seus desenvolupadors, té problemes amb els pronoms, per bé que encara no n’han esbrinat el motiu.
En qualsevol cas, aquest sistema pot reproduir vagament històries a partir del cervell de les persones en dos casos diferents: si se l’expliquen a ells mateixos o si miren pel·lícules silents. Podre descodificar això és molt emocionant perquè vol dir que ja no es treballa només amb llenguatge bàsic sinó amb idees, una cosa molt més complexa. És, de fet, un tastet del que es podria arribar a aconseguir en el futur.
Què passa amb la privacitat de la nostra ment?
Això, és clar, també pot començar a generar discussions sobre la privacitat de la ment i els nostres pensaments, ja que és estrany pensar que, mentre et fan una ressonància magnètica, et poden estar llegint el pensament. No obstant això, cada descodificador ha de ser personalitzat i només funciona per a la persona a partir de la qual va ser creat. A més, l’usuari ha de cooperar voluntàriament per tal que el descodificador identifiqui idees.
