El programa de Conceptes Avançats d’Innovació (NIAC) de la NASA ha presentat els 14 projectes que ha seleccionat enguany i que podrien definir el futur de l’exploració de l’espai. De totxanes que s’autoconstrueixen a un telescopi per buscar una nova Terra, aquestes idees suposen alguns dels conceptes més avançats del moment, sovint tocant a la ciència-ficció, i que podrien convertir-se en realitat.
“Fer possible l’impossible”
“La NASA s’atreveix a fer possible l’impossible”, va afirmar el seu administrador, Bill Nelson, en un comunicat. És per això que mira d’ajudar alguns dels científics i enginyers més innovadors del món, donant-los eines perquè treballin en tecnologies que, en el futur, podrien acabar formant part de les missions de l’agència especial nord-americana.
Cadascun d’aquests projectes ha rebut 175.000$ i els seus creadors tenen nou mesos per desenvolupar-los. Si ho fan a un nivell satisfactori, poden passar a la fase II del NIAC, on rebran 600.000$ addicionals per continuar investigant. Des de 2011, però, només cinc projectes han aconseguit arribar a la fase III: una inversió extra de 2 milions de dòlars per convertir la idea, finalment, en una realitat tangible. Els projectes acceptats en aquesta fase són molt diferents però, cadascun a la seva manera, són molt engrescadors.
Totxanes per a Mart i hidroavions per a Tità
Hi ha, per exemple, una idea per fer servir bacteris i fongs per formar blocs que puguin servir per construir estructures i edificis a l’espai, per exemple a Mart. Enviant-hi un bioreactor, i amb la pols, la terra, el sol, el nitrogen, el CO2 i l’aigua del gel de Mart, es podria crear un petit ecosistema que podria formar ‘totxanes’ per construir els hàbitats dels primers ciutadans humans del planeta roig.
Un altre dels projectes, TitanAir, vol crear una mena d’hidroavió que pugui volar a l’atmosfera densíssima de Tità, la lluna de Saturn, i navegar pels rius i llacs de metà líquid que hi ha a la seva superfície. Les reaccions químiques d’aquell món estrany són, de fet, semblants a les que hi devia haver a la Terra abans de l’aparició de la vida, i és per això que poder explorar-lo a plaer seria fantàstic… si s’aconsegueixen superar tots els reptes.
Telescopis per observar pràcticament qualsevol cosa
Els telescopis també són una part important dels projectes del NIAC. Un d’ells, per exemple, és un telescopi líquid que formés el ‘mirall’, eliminant els problemes que impedeixen enviar observatoris més grossos a l’espai i que permetria tenir una superfície molt més gran on captar fins i tot la llum de les estrelles més llunyanes i característiques d’exoplanetes que són imposibles de veure actualment. Una altra idea, la del telescopi DICER, està pensada especialment per trobar planetes semblants a la Terra, petits i poc brillants. Per superar el mateix problema –no enviar un mirall enorme a l’espai– faria servir un sistema semblant a la part de darrere d’un CD per captar molta més llum en el mateix espai.
Encara en els telescopis però d’una altra mena, el projecte GO-LoW vol captar ones de ràdio de baixa freqüència també des de l’espai ja que, des de la superfície, les parts més altes de la superfície de la Terra tenen efectes distorsionadors. Per veure aquesta part ‘invisible’ de l’espectre, el GO-LoW faria servir una flora de milers de satèl·lits coordinats per formar un gran radiotelescopi. Una idea, a més, relativament barata.
El futur, del nostre coneixement del cosmos, qui sap, podria ser en algun d’aquests projectes. De moment tenen nou mesos per començar a caminar i veure si, al final d’aquesta primera fase, continuen comptant amb el suport de la NASA per continuar treballant.
