La NASA farà, per primera vegada en 50 anys, una prova amb un nou motor nuclear. A través d’un comunicat fet públic aquest dimarts, l’agència espacial nord-americana ha volgut fer saber que començarà a fer tests amb un propulsor que, creuen, podria ser el que necessiten per dur tripulacions humanes a Mart. Per a l’inici de les proves, però, encara falta una mica, ja que la mateixa NASA ha apuntat que serà, com a molt aviat, el 2027.
El projecte d’aquest nou propulsor termal nuclear ha estat desenvolupat conjuntament per la NASA i l’Agència de Projectes de Recerca Avançats de Defensa (DARPA), una branca del Departament de Defensa dels Estats Units que és coneguda especialment per haver creat els fonaments del que, posteriorment, esdevindria Internet. DARPA i la NASA, però, han col·laborat durant moltíssim temps en noves tecnologies que com ara les que van resultar en la construcció dels coets Saturn V, que van dur l’home a la Lluna.

La represa d’un projecte dels anys 60
Aquest tipus de propulsor nuclear, de fet, ja va ser l’objectiu d’investigacions conjuntes de l’agència espacial nord-americana i el Departament de Defensa des de finals dels anys 50, però en aquell moment el projecte va acabar encallat i es va abandonar el 1973. Dècades més tard, doncs, es reprèn aquest objectiu amb el que ha estat anomenat Programa DRACO, sigles en anglès de Coet de Demostració per a Operacions Cislunars Àgils.
L’inici del programa Artemis de la NASA, que vol tornar a la Lluna com a primera passa per anar a Mart, ha fet que torni a agafar força la idea d’emprar l’energia nuclear per a fer nous motors que facilitin el viatge interplanetari. Aquest futura prova, afirma Jim Reuter, administrador associat del Directori de Tecnologia per a Missions Espacials de l’agència espacial nord-americana, podria ser “una gran fita” en el camí a “establir capacitats de transport per a una economia Terra-Lluna“.

Un motor basat en la fissió nuclear
Pel que fa al propulsor en sí, un motor termal nuclear faria servir un reactor de fissió per escalfar el combustible i donar l’impuls que necessita un coet per viatjar per l’espai. Un procés que la NASA afirma que pot ser més de tres cops més eficient que la propulsió química emprada actualment i que permetria recórrer els 225 milions de quilòmetres que separen la Terra de Mart molt més ràpidament que fins ara, reduint l’exposició dels astronautes a la radiació de l’espai, un problema en els viatges llargs que s’espera que es facin en el futur.