Una nova tècnica que fa servir intel·ligència artificial permet la detecció primerenca de l’Alzheimer. Basant-se en l’anàlisi d’una deterioració cognitiva lleu, que no necessàriament condueix a la malaltia, aquest mètode pot esbrinar si aquest problema progressarà o si bé es mantindrà estable.
Aquesta capacitat de detectar precoçment l’Alzheimer, fruit d’un estudi liderat per científics de la Universitat Oberta de Catalunya, pot avançar en un factor clau: el desenvolupament de tractaments eficaços que puguin ajudar abans la malaltia no avanci de manera irreversible. Gràcies a mètodes d’intel·ligència artificial específics per a l’anàlisi d’imatges de ressonàncies magnètiques, aquesta tècnica és més eficaç que la resta que es fan servir a dia d’avui.
Una malaltia que afecta cada dia més persones
La malaltia d’Alzheimer és la principal causa de demència al món. Si a dia d’avui ja afecta més de 50 milions de persones, l’envelliment de la població pot fer que, les properes dècades, en siguin moltíssimes més. Tot i que es desenvolupa sense símptomes durant molts anys, és sabut que generalment és precedida per una deterioració cognitiva lleu, molt inferior a la dels malalts però superior a la que es podria esperar per l’edat dels pacients. Tot i això, no totes les persones que pateixen aquesta deterioració acaben desenvolupant l’Alzheimer.
Un factor clau
En un article a la revista ‘Journal of Biomedical and Health Informatics’, els experts expliquen com han aconseguit distingir amb una gran precisió quines persones tenen una deterioració estable i en quins casos continuarà progressant fins a esdevenir la malaltia. “És important distingir entre la deterioració cognitiva progressiva i l’estable per prevenir la progressió ràpida de la malaltia”, afirma Mona Ashtri-Majlan, investigadora de la UOC i primera autora de l’article.
Intel·ligència artificial i aprenentatge profund
Així doncs, una bona identificació podria millorar la qualitat dels assaigs clínics amb què es proven els tractaments, que cada cop busquen més dirigir-se a les fases inicials de l’Alzheimer. Per tal de fer-ho, l’equip va emprar un mètode que s’anomena “xarxa neuronal convolucional de múltiples fluxos”, una tècnica d’intel·ligència artificial i aprenentatge profund que és molt útil per reconèixer i classificar imatges”.
“Va comparar ressonàncies magnètiques de pacients amb la malaltia d’Alzheimer i de persones sanes”, recorda Ashtari-Majlan, per tal de trobar punts de referència. A partir d’aquí van entrenar el sistema i van ajustar-lo amb imatges de persones diagnosticades amb deterioració cognitiva estable o progressiva on les diferències són molt més petites. En total, es van fer servir gairebé 700 imatges de bases de dades públiques.
Ashtari-Majlan, en un comunicat de premsa publicat per la UOC, explica com aquest procés permet superar la “complexitat” que suposen per a aquests mètodes d’anàlisi els canvis estructurals “subtils” que hi ha entre aquestes dues formes de deterioració cognitiva lleu i que són, recorda, “molt inferiors” als que podríem trobar entre un cervell sa i un d’afectat per la malaltia d’Alzheimer. A més, afegeix, aquest mètode pot resoldre el problema que suposa una mostre petita, ja que la disponibilitat de ressonàncies magnètiques per a casos de deterioració cognitiva lleu és molt més baixa que en els casos d’Alzheimer.
Uns resultats superiors als altres mètodes
Segons afirma l’equip, la tècnica que han desenvolupat té la capacitat de distingir i classificar entre totes dues formes de deterioració cognitiva lleu amb una precisió que s’apropa al 85%. La investigadora afirma que els criteris d’avaluació han demostrat que el mètode que han desenvolupat “supera els existents”, incloent-hi no només els més convencionals sinó també els basats en l’aprenentatge profund, fins i tot en combinació amb biomarcadors com ara l’edat o tests cognitius.
A més, acaba Ashtari-Majlan, aquesta aplicació es pot compartir a petició d’aquells que vulguin reproduir els resultats i comparar mètodes, amb la confiança que pot ajudar els professionals a ampliar la recerca sobre la malaltia.
