Una dona nord-americana ha aconseguit tornar a parlar per primera vegada en 18 anys gràcies a l’ús d’un implant cerebral i d’un algoritme d’intel·ligència artificial (IA). Tal com expliquen els responsables d’aquest gran avenç en un article publicat a la revista ‘Nature’, la pacient, Ann Johnson, va patir un ictus l’any 2005 i va quedar paralitzada i amb moltíssimes dificultats per a comunicar-se.
Tot i que no podia fer gaire més que emetre sons, però, el seu cervell continuava enviant els senyals que l’haurien d’haver fet comunicar-se amb normalitat, i és així com una nova tecnologia en fase de proves, desenvolupada per les universitats de Califòrnia – San Francisco i Califòrnia – Berkeley, ha aconseguit ‘traduir’ aquests senyals cerebrals i convertir-los en paraules que són pronunciades per un avatar digital.
Un aparell complex amb resultats molt positius
El giny conté més de 250 elèctrodes que capten els senyals provinents de milers de neurones. Quan va ser implantat a Johnson, també se li va deixar un port que permet connectar-hi un cable que va a parar a un ordinador, on la IA els interpreta i els converteix en les frases que són llegides per l’avatar digital de la pacient.
Tot i que ja s’havien creat tecnologies semblants, els investigadors afirmen que la seva és més ràpida i precisa que les anteriors. Amb aquest sistema, els intents de Johnson de comunicar-se es van traduir a un ritme d’unes 80 paraules per minut, en comparació amb les 150-200 d’una conversa ‘natural’, i que amb un vocabulari de 1.024 paraules la IA va aconseguir una precisió d’aproximadament el 75%.
A més d’això, els científics van crear la veu de l’avatar de Johnson a partir de gravacions d’ella mateixa durant el seu casament i també que els senyals cerebrals que envia no es tradueixin només en paraules sinó també en expressions facials a l’avatar, donant-li encara molta més capacitat comunicativa. Tot plegat per a una persona que, durant molt de temps, havia d’assenyalar lletra per lletra a una pissarra per tal de construir frases i comunicar-se amb altres persones.
Dos grans avenços en paral·lel
Aquest, però, no és l’únic avenç que s’ha produit darrerament en aquest camp. A la mateixa revista ‘Nature’ un altre equip, en aquest cas de la Universitat de Stanford, també als Estats Units, anuncia com ha aconseguit resultats semblants amb una altra dona paralitzada, en aquest cas, per l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) que pateix, que encara li permet moure’s però que li ha impedit completament la parla.
En aquest cas a la pacient, Pat Bennett, se li van implantar dos petits sensors que envien informació a un programa entrenat per descodificar senyals de les neurones i convertir-les en paraules en una pantalla, amb una interfície cervell-ordinador amb cable, com en el projecte anterior. Tot i que la velocitat de conversió és més lenta, d’unes 62 paraules per minut, la precisió de la ‘traducció’ es va mantenir en un 76% amb un vocabulari de 125.000 paraules.
Un salt enorme en només trenta anys
En qualsevol cas, la tecnologia va posant cada vegada més a prop la possibilitat de parlar –i de moure’s– a persones que, fins fa poc, no tenien cap esperança de poder-ho fer. Així doncs, per molt que quedi un bon munt de feina per fer abans que aquests sistemes no esdevinguin opcions comercials, habituals i assequibles, cadascuna d’aquestes passes suposa un gran avenç en un camp que només fa uns trenta anys que va deixar de ser una idea de ciència-ficció.
