L’exploració del subsòl d’altres planetes és molt important per descobrir si hi ha o hi ha hagut mai vida fora de la Terra. És per això que, des de 2018, el Laboratori de Sistemes Autònoms de la Universitat de Stanford, als Estats Units, ha estat desenvolupant el ReachBot, un robot que vol explorar les coves de la Lluna, Mart i altres indrets extraterrestres i que és un projecte que s’apropa a la culminació, en què els seus desenvolupadors el volen enviar a l’espai.
Misteris per resoldre
Les missions fetes fins ara, com l’InSight de la NASA, han taladrat el sòl de planetes com Mart per conèixer quina és la composició de les seves roques, però no han pogut aprofundir en què hi ha a sota, més enllà de l’ús d’alguns aparells com el radar de subsuperfície de la sonda europea Mars Express. Això, és clar, no ajuda a la cerca de vida, com tampoc no és concloent la mesura del carboni orgànic total, ja que la seva presència és una condició necessària però no suficient.
Darrerament, els investigadors han apuntat que, si hi ha o hi havia vida a Mart, era sota la superfície, com a mínim 2 metres sota el sòl, ja que l’atmosfera del planeta és molt lleugera i permet que arribi de l’espai una quantitat suficient de radiació com per eliminar qualsevol rastre d’organismes vius.
Coves profundes on hi podria haver vida
Així, tant per a aquesta possible vida com pels possibles colonitzadors humans del planeta vermell, l’esperança és als immensos sistemes de coves que té, com també té la Lluna, i que podrien fer de refugi. A més, també podrien contenir aigua i un registre molt més ben conservat de la història del planeta i on, fins i tot, hi podrien continuar vivint microorganismes, com passa amb els que habiten els indrets més remots de les profunditats de la Terra.
Per explorar aquestes coves, però, caldria un robot que es pogués ancorar a les parets per desplaçar-se i, a més, que tingués braços extensibles per poder continuar malgrat que el punt d’ancoratge següent fos lluny, d’una manera que s’ha comparat al mètode de transport de Spiderman entre els gratacels de Nova York.
El ReachBot, un projecte finançat per la NASA
Aquí és on entra el ReachBot, de la mida aproximada d’una pilota de bàsquet i que té braços extensibles amb ganxos que li permetrien, si més no en teoria, una llibertat de moviment molt gran fins i tot a l’interior d’una cova. Els seus desenvolupadors, que han dissenyat l’aparell, van crear una proposta de treball i la van enviar al Programa de Conceptes Avançats Innovadors de la NASA, que s’encarrega de donar finançament a idees que poden convertir-se en missions futures.
De moment, el ReachBot va rebre finançament per a la Fase I, que va demostrar que el concepte es podia convertir en realitat; i també per a la Fase II, a partir de la qual es començarà a treballar en simulacions en 3D del seu moviment, el desenvolupament d’un prototip i també el traçat d’estratègies per evitar al màxim els riscos que pugui córrer el robot i també provar el prototip en entorns semblants als que trobaria fora de la Terra, com ara coves a zones desèrtiques de Nou Mèxic o Califòrnia.
Problemes i oportunitats
Si supera aquesta fase i finalment esdevé una missió de la NASA, el ReachBot necessitarà un altre vehicle més gran, com un ‘rover’, que l’apropi a les coves. A més, per ‘veure-hi’ i treballar li caldran càmeres, microscopis i un sensor làser anomenat LIDAR, i tot plegat requereix energia i un pes superior.
Pel que fa a les comunicacions, esperen que el ReachBot estigui connectat al rover de superfície, que podria enviar la informació i les dades recollides a la Terra. A més, a través d’una cinta transportadora, també podria recollir mostres i enviar-les a la superfície, on es podrien analitzar. Així doncs, els reptes tècnics són majúsculs, però els desenvolupadors del projecte creuen que els possibles resultats valen la pena l’esforç.
A més de les coves de Mart, un robot com el ReachBot podria servir en altres indrets, com per exemple l’Estació Espacial Internacional, per alliberar temps als astronautes fent tasques que, d’una altra manera, haurien de fer ells. A més, també podria ser emprat al Gateway, el projecte de post d’avançada orbital a la Lluna, per fer el manteniment, o enviar-ne al mateix satèl·lit per ajudar en la seva exploració.
