En un avenç i sense precedents, un equip d’investigadors ha anunciat, mitjançant un article a la revista ‘Communications Biology’, que han aconseguit fer créixer plantes en sòl de la Lluna. És el primer cop que uns vegetals del nostre planeta germinen i creixen en terra d’un altre cos celeste, en una fita pionera que podria obrir la porta a generar oxigen i menjar a la Lluna, un pas importantíssim per establir-hi presència humana permanent.
Un record de les grans missions a la Lluna
Les mostres de sòl van ser obtingudes fa dècades, durant les missions Apol·lo de la NASA, i finalment, després de 15 anys de peticions dels investigadors. se’ls ha donat un ús en aquest experiment. Tot i l’èxit en aconseguir fer créixer plantes, aquest treball també ha mostrat com d’estressant és per a un vegetal créixer en aquest sòl.
Un cultiu força complicat
Els científics van aconseguir 4 grams de sòl lunar, amb els quals van omplir quatre pots minúsculs, a què van afegir nutrients, aigua i algunes llavors d’Arabidopsis thaliana, una petita planta amb flor de la família de les brassicàcies, com la col, la mostassa, el nap o el rave, l’ADN de la qual es coneix perfectament i que ja ha estat a l’espai, posant les bases per fer comparacions de com afecta el sòl lunar a la seva expressió genètica. Per observar les diferències en el creixement, també es van plantar Arabidopsis en un sòl sintètic que imitava el lunar, en cendra volcànica i en altres sòls d’entorns extrems.
Al contrari del que s’esperaven els investigadors, gairebé totes les llavors plantades en sòl lunar van germinar i van començar a créixer. Tot i això, de seguida es va veure que no els estava resultant fàcil, ja que els brots van desenvolupar-se menys i més a poc a poc que els cultivats en sòls terrestres, amb les arrels atrofiades i fins i tot taques vermelles i negres a les fulles, un signe extern de l’estrès que estaven patint.
Una passa essencial per a la colonització de l’espai
Gràcies a aquestes dades sobre l’expressió genètica en resposta al patiment, però, es podrà mirar de trobar maneres de reduir aquest estrès fins aconseguir que les plantes, especialment les de conreu, puguin créixer millor en sòl lunar. D’aquesta manera, es podrien construir hivernacles al nostre satèl·lit, que no només produïrien aliments sinó també oxigen. A més, fins i tot podrien aconseguir alguns recursos del sòl, com ara ferro, i convertir-los en alguna cosa que puguem utilitzar fàcilment.
Malgrat les dificultats evidents per fer créixer plantes a la Lluna, doncs, els científics estan satisfets amb el resultat dels experiments, i creuen que podria ser un primer pas per expandir enormement les possibilitats humanes d’exploració de l’espai. Al cap i a la fi, per bé que pateixen, les plantes no es moren i aconsegueixen sobreviure. Això és molt important ja que, de seguida que anem una mica massa lluny de la Terra o ens hi volguem estar massa temps, necessitarem l’agricultura.
