El vehicle d’exploració (‘rover’) Zhurong, de l’Administració Espacial Nacional de la Xina (CNSA per les seves sigles en anglès) ha demostrat que a Mart hi va haver aigua a la superfície durant molt més temps del que es pensava fins ara. Així ho expliquen els responsables de la missió en un article publicat a la revista ‘Science Advances’ i que podria obrir una gran oportunitat en els plans d’establir presència humana permanent al planeta durant les properes dècades.
El Zhurong va aterrar a l’Utopia Planitia, a l’hemisferi nord de Mart, el maig de 2021, tot just ara farà un any. La planura que ha estat investigant és, justament, el mateix indret on el 1976 també va aterrar una altra missió humana, la Viking 2 de la NASA. Durant els primers tres mesos, el ‘rover’ va buscar senyals de vida, i també ha investigat els minerals, l’entorn i la distribució d’aigua i gel de la plana, enviant tota la informació a la nau Tianwen-1, que orbita el planeta. Segons les dades de la primera exploració feta pel ‘rover’, la conca de la Utopia Planitia va tenir aigua durant molt més temps del que es pensava.
Una història convulsa
Fa milers de milions d’anys, Mart havia estat un planeta càlid i humit, però alguna cosa va fer que esdevingués el desert glaçat que és ara, fa aproximadament 3.000 milion d’anys. El Zhurong, però, ha trobat minerals hidratats en terrenys relativament joves, cosa que podria indicar activitat hídrica com ara la presència d’aigües subterrànies. Eren a dins de roques de tons brillants, en una capa que es forma quan un gran volum d’aigua, ja sigui pujant del subsòl o gel fonent-se a la superfície, converteix el sòl en una crosta dura.
El descobriment aquesta capa, justament, molt més gruixuda que a altres llocs de Mart, indica que la zona tenia un cicle de l’aigua molt més actiu, si més no fa desenes de milions d’anys, del que els científics s’esperaven. Tot plegat se suma als indicis cada cop més nombrosos que Mart havia tingut cicles d’humitat i calor i altres més secs i freds, en uns canvis de clima que podrien haver estat causats per l’activitat geològica o fins i tot per l’impacte d’asteroides.
Un descobriment que genera noves preguntes
En el cas de la Utopia Planitia, alguns científics fins i tot pensen que hi podria haver hagut un oceà, i el descobriment i anàlisi d’aquests minerals hidratats podria ajudar a comprendre molt millor la història geològica i hídrica de la regió i, per extensió, de tot el planeta. De les dades, de fet, fins i tot es pot arribar a pensar que Mart podria guardar quantitats considerables d’aigua en els minerals o fins i tot com a gel subterrani, que futurs exploradors humans del planeta podrien emprar.
