Un equip de científics japonesos ha aconseguit posar pell viva, semblant a la humana, en un robot. Segon expliquen en un article publicat a la revista ‘Matter’, els investigadors, liderats per la Universitat de Tòquio, han fet la prova en un dit, una part molt estudiada i molt important d’aquestes màquines, donant-li un aspecte molt més semblant al d’un ésser viu.
Els mateixos components que la pell humana
La pell s’ha fet amb els mateixos ingredients que la humana. Primer el dit robòtic va ser submergit en una solució de col·lagen i fibroblasts de pell humana, els dos principals components d’aquest organ. A mesura que la solució s’anava enganxant al dit, es van aplicar cèl·lules epitelials al seu exterior, donant-li un recobriment el més semblant possible al de la nostra pell.
En les proves a què va ser sotmesa, la pell es va moure lliurement a mesura que el dit s’estirava i es flexionava. A més, també se li va fer una “ferida” que després va ser embenada, i després que el col·lagen reparés la pell, el robot va tornar a moure’s amb total llibertat. A més de tot això, la pell pot repel·lir l’aigua, augmentant la quantitat de funcions que el robot pot dur a terme.
Robots que puguin treballar entre humans
Els robots humanoides, un element clàssic de la ciència-ficció, són robots que estan dissenyats per dur a terme tasques que involucrin relacionar-se amb humans en diversos entorns, ja siguin en el sector dels serveis, les cures o fins i tot la medicina. Els experts afirmen que tenir robots que s’assemblin a nosaltres és important quan les seves tasques tenen lloc en indrets on hi ha humans habitualment, no pas per raons psicològiques ni socials sinó, simplement, perquè els espais on hauran de treballar han estat preparats per a les persones.
Així, si un robot estigués fet només de metall, li caldria ser molt més precís per agafar objectes sòlids, especialment pel que fa a la pressió. Amb una pell tova com la nostra, en canvi, no faria falta que ho fos tant, ja que la pell s’adapta fins a cert punt als sòlids amb què entra en contacte.
Reptes pendents
No obstant això, i com d’important és aquest darrer avenç, el desenvolupament de pells pseudohumanes per a robots encara es troba a les beceroles. Al cap i a la fi, com a organisme viu que és, necessita rebre nutrients de manera contínua alhora que la brutícia que s’hi acumula i els residus que genera han de ser eliminats. En aquest cas, és clar, la pell instal·lada al dit no és capaç de fer-ho.
Per posar remei a això, els investigadors volen continuar treballant en la incorporació d’altres sistemes biològics com ara un de vascular per dur nutrients a les cèl·lules i mantenir-les vives, a més de crear detalls addicionals a la pell com ara fol·licles capil·lars, ungles o glàndules sudorípares.
