Sota el títol ‘Parcs eòlics, centrals nuclears, tecnología blockchain… L’energia i el medi ambient a debat’, l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona ha acollit aquest dilluns la X Jornada Ambiental, organitzada per Família Torres, la Universitat de Barcelona (UB) i el meteoròleg i profesor de Física Tomàs Molina. Un acte que ha reunit 12 ponents per examinar la situació actual i com dur a terme una transició energética cada vegada més urgent.
A les diferents ponències i xerrades ha quedat clara la unitat d’objectius però també els models diferents i sovint oposats per assolir-lo, de l’ús d’energia nuclear al model de distribució, com gestionar els impactes al territori i el respecte al medi ambient i el vessant social i econòmic, és a dir, l’oportunitat que suposa per reduir les desigualtats.
La meta: eliminar “el domini del petroli”
La ministra espanyola de Transició Ecològica i vicepresidenta tercera del govern, Teresa Ribera, ha fet la ponència inaugural després de la presentació del rector de la UB, Joan Guàrdia; el president de Família Torres, Miguel A. Torres; i Tomàs Molina, que han celebrat haver arribat a una desena edició havent tractat els temes que tocaven cada any, segons l’evolució del coneixement i la consciència del problema de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
De si era necessària la transició energètica s’ha passat a la seva complexitat, ha explicat Molina, mentre Torres ha recordat que les emissions continuen augmentant i que això “ens porta al desastre”. Tot plegat, ha criticat, és especialment culpa dels governs que temen prendre decisions que els puguin perjudicar electoralment perquè obligarien la població a fer renúncies per acabar amb “el domini del petroli”.
Transició energètica, prosperitat i igualtat
Miguel A. Torres ha apostat per “un cop de timó radical” i ha afirmat que Catalunya, en aquest sentit, és “a la cua” en instal·lació de renovables, per bé que s’observa un canvi de tendència esperançador i molt necessari perquè “no ens queda gaire temps per arribar al punt de no retorn”.
Teresa Ribera ha per la seva banda, ha manifestat que l’estat espanyol té “no només un gran potencial sinó una gran capacitat” que cal emprat per superar aquest repte difícil i d’on només es pot sortir apostant per un model de prosperitat i creixement, buscant la manera de compaginar-lo amb el foment de la igualtat.
Una situació crítica tant pel clima com per l’economia
L’investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Antonio Turiel, ha obert amb una ponència inquietant sobre els reptes de la transició energètica. El problema de la dependència del petroli, no és només d’emissions sinó també econòmic, per l’arribada al màxim d’extracció i la caiguda de la producció, una crisi que també afecta l’urani, el principal combustible de les centrals nuclears.
Tot plegat, creu, està desviant l’atenció de l’emergència climàtica a la seguretat energètica, cosa que pot tenir efectes perjudicials. Un altre problema és que, davant la urgència, tot el planeta ha de fer la transició energètica alhora, cosa que pot fracassar pel límit de la capacitat d’extracció de matèries primeres per a aerogeneradors, plaques solars, bateries… Tot plegat pot dur el planeta a una crisi enorme i difícil d’evitar sense prendre mesures també a nivell de consum i hàbits de vida.
El debat sobre les energies verdes a Catalunya, amb Toni Barrera, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat); José María Baldasano, doctor en Ciències Químiques i catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya; l’enginyer i divulgador científic Alfredo García i Joaquim Sampere, vicepresident del Col·lectiu per a un nou Model Econòmic i Social (CMES), ha constatat les dificultats concretes del nostre país i ha refermat la visió de Turiel sobre la necessitat de canviar no només la indústria sinó també les societats. La discussió sobre com fer-ho ha estat un exemple perfecte de reflexió sobre quin ha de ser el món del futur, amb un esment especial a l’energia nuclear, que alguns rebutgen frontalment i altres consideren una ajuda impescindible en les circumstàncies actuals.
El blockchain, una oportunitat de futur
La Jornada Ambiental ha continuat amb la ponència de Sergi Cuadrat, director general d’ALLCOT Group, sobre el paper del blockchain en la descarbonització. Les cadenes de blocs, ha recordat, són “molt més que les criptomonedes”, i amb aquest sistema de transacció descentralitzat i segur, poden ser una eina molt útil per a molts sectors i que pot solucionar problemes ambientals i climàtics.
Així, per exemple, les cadenes de blocs poden millorar la gestió de la cadena de subministrament, fomentar el reciclatge, millorar l’accés i l’eficiència de l’energia, seguir el compliment dels objectius de reducció d’emissions, rastrejar les donacions i reduir la burocràcia de les organitzacions sense ànim de lucre, calcular les taxes al carboni i crear un sistema de reputació per a les empreses, fer visible l’impacte de les pràctiques sostenibles… Unes possibilitats que, ha sentenciat, poden ser molt útils pel canvi de model energètic i de consum que ha estat l’element central de les jornades.
La transició energètica: dels grans objectius a la implementació concreta
Després de la conferència de Cuadrat ha tingut lloc una taula rodona sobre com aplicar de manera efectiva transició energètica, amb Eduard de Ribot (SOS Costa Brava), Tatiana Sibilia (Extinction Rebellion), Jordi Martín (Comunitat Energètica Local de Caldes de Montbui) i Adrián Fernández (Greenpeace España). Una reivindicació compartida ha estat la producció descentralitzada i el rebuig a grans instal·lacions, per tal d’“empoderar” la població i deslligar aquest bé essencial dels “oligopolis”, en un canvi econòmic i social que els participants han considera imprescindible.
El Govern es mou davant d’un repte majúscul
En unes darreres intervencions més institucionals, la directora general de l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya, Assumpta Farran, ha compartit el sentir de la majoria dels ponents i, des del seu punt de vista, ha declarat que a Catalunya “ens ha costat molt moure’ns però ens estem movent”. Així, ha recordat que els darrers anys s’han aprovat directives i iniciatives que no només parlen de la transició energètica sinó també d’un canvi social que ha de primar el nivell local. Per això, però, cal una planificació que Farran ha reconegut que sovint falta tot i que ha declarat quin serà el seu pilar bàsic de cara al futur: que “la propietat de l’energia” sigui “una política pública”.
La cap de prensa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Carlota Martí, s’ha encarregat d’exposar les conclusions de la Jornada i ha posat el canvi climàtic com a “principal prioritat” de la Comissió, amb objectius que volen reduir les emissions i fer créixer l’economia per ser, en el futur, “el primer continent climàticament neutre”.
