Els fons Next Generation de la Unió Europea han de ser una peça clau per “trencar la passivitat” davant l’emergència climàtica i que tothom, de les institucions públiques fins a l’empresa privada i els ciutadans, es comprometin amb reduir les emissions i frenar l’escalfament global. Aquest ha estat l’element troncal en què han incidit els ponents de la IX Jornada Ambiental, organitzada per Família Torres, que ha tingut lloc aquest dimecres al paranimf de la Universitat de Barcelona. Tot i que l’any passat no es va poder celebrar a causa de la pandèmia, aquest 2021 la Jornada ha tornat, no només en format presencial, sinó també a través del canal de Youtube de la UB. El mateix Miguel A. Torres, a l’hora d’obrir aquest cicle de conferències, ha afirmat “els grans polítics mundials aposten decididament per aquesta nova etapa” i que cal fer que “tothom, a l’hora de votar, voti els partits que estan fent quelcom” davant d’aquesta emergència. “L’homo sàpiens està preparat per reaccionar davant d’un perill immediat”, ha explicat, i és important entendre la situació en què ens trobem perquè “la Covid ha estat terrible però el canvi climàtic és molt pitjor”.
Tomàs Molina, presentant la Jornada, ha marcat els grans eixos: Europa, Espanya, Catalunya i Barcelona, des d’on, tant el sector públic com el privat, han d’emprendre accions per reduir les emissions i assegurar un futur millor. Miguel A. Torres, recordant la reducció del 34% de les emissions del seu celler i el seu compromís d’arribar al “60% o més el 2030”, ha afirmat que tant sector vitícola com el logístic estan fent progressos per donar una resposta a l’emergència, una actitud on també s’ha posicionat el doctor Ernest Abadal, vicerector de la UB, que ha adquirit un compromís que, ha dit, “s’ha de mantenir i estendre”.
A l’origen d’aquests fons claus de l’aportació europea a la lluita contra el canvi climàtic hi ha la Comissió. Beatriz Yordi, la seva directora de Mercats de Carboni, ha posat en valor Torres com a exemple de compromís del sector privat i ha explicat com, des de les institucions europees, s’ha posat en marxa el Pacte Verd, que unifica polítiques i que “no només és un objectiu climàtic social i econòmic sinó una estratègia de futur”. La UE ha continuat treballant durant la pandèmia i s’ha compromès amb la neutralitat climàtica, amb aquests fons com a element fonamental. Els resultats d’aquestes iniciatives, ha dit, és clar: el 2019 les emissions de gasos d’efecte hivernacle van ser un 24% més baixos que als anys 90 mentre l’economia havia crescut un 60%. Un senyal clar, ha conclòs, que “s’està aconseguint entre tots”.
Aquests plans, però, s’apliquen de manera diferent a cada membre de la UE, i és aquí on ha intervingut el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán. L’estat espanyol, ha recordat, va declarar l’emergència climàtica i crear el Ministeri per a la Transició Ecològica, que a dia d’avui és una vicepresidència. L’agenda climàtica és “al centre de l’acció del govern amb un criteri de transversalitat”, ha afirmat. En aquest sentit, l’Estat es proposa anticipar-se als compromisos europeus i adquirir-ne de més ambiciosos. Morán també desmuntat els 28.000 milions d’euros dels fons Next Generation dedicats a la transició ecològica recordant que, a més, la resta haurà de passar pel “filtre verd”, és a dir, assegurar que no causen cap perjudici al medi ambient. Entre les línies principals planejades per l’Estat en aquest sentit hi ha la protecció d’ecosistemes i la biodiversitat, la preservació dels litorals i els recursos hídrics o l’impuls de l’economia circular. A nivell català, Marta Curto, directora general d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat, ha reclamat entendre aquests fons i preparar-nos per una execució que “no serà senzilla” però que “s’ha d’aprofitar”. Curto ha fet una exposició tècnica de la seva assignació i ha explicat com Catalunya ja havia elaborat un pla de recuperació, basat en l’augment de la productivitat, la sostenibilitat i la reducció de les desigualtats, quan es va aprovar. El document Next Generation Catalonia, a més, marcarà el camí a seguir al nostre país, que vol jugar un paper important en aquest procés i aprofitar per resoldre alguns dels seus problemes, amb 27 projectes emblemàtics a què se’n poden sumar molts d’altres.
Tot plegat, però, és més fàcil d’entendre amb aplicacions concretes, i en això les ciutats tenen molt a dir. Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona, ha parlat de com reduir l’impacte ambiental i alhora “trencar l’antagonització entre ecologia i prosperitat”. En aquest sentit, ha posat en valor l’actitud de la UE i també la dels Estats Units en un moment on “ens trobem a les portes d’un gran canvi a les vides de tothom”. Així, tenint en compte les emissions de la ciutat, ha destacat potenciar la bicicleta, el transport públic, el vehicle compartit, l’eletrificació, apostar per les renovables i la rehabilitació energètica dels habitatges. Tot plegat, però, podria “quedar en res” si s’amplia l’aeroport d’El Prat, que faria augmentar les emissions gairebé tant com les reduiria un gran canvi d’hàbits fet amb l’esforç de milers i milers de persones.
En aquest sentit, el catedràtic i fundador de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, Josep Perelló, ha incidit en la necessitat de respondre a les inquietuds i necessitats de les persones, fer-los partíceps del de la transició. L’experiència vivencial, ha afirmat, és importantíssima, i a més pot ser molt útil, per exemple, per completar la recollida de dades en aspectes com ara la qualitat de l’aire. No només això sinó que, a més, aprofundeix la comprensió per part de la ciutadania i, per tant, redueix conflictes. D’aquesta tasca de difusió del coneixement també n’ha parlat el youtuber Javier Peña, que ha afirmat que, en la comunicació, cal no infantilitzar, no evitar la complexitat, mobilitzar i no paralitzar, no pressuposar coneixement i mantenir el màxim rigor científic.
