Al sud del desert del Sàhara s’estén una sabana, coneguda com el Sahel, que travessa el continent del Senegal a Etiopia. Aquesta regió, que era molt més fèrtil que no pas la zona àrida amb què fa frontera, ha estat progressivament abandonada pels conreus durant els darrers anys. Les causes són diverses: sequeres, sobreexplotació per aconseguir menjar i llenya, mètodes de cultiu deficients… És per això que, fa quinze anys, la Unió Africana va mirar de posar en marxa la Gran Muralla Verda, un projecte per restaurar aquesta ecoregió plantant nous arbres i herbassars i que té com a objectiu que uns 100 milions d’hectàrees tornin a ser com abans, frenant l’erosió, millorant la producció d’aliments i, a més, contribuint a combatre el canvi climàtic.
La manca de pressupost, però, ha fet que es faci poca cosa, si més no fins ara. A principis de 2021, diversos països es van comprometre a donar 15.000 milions de dòlars al projecte, i cal veure com distribuïr-los de manera eficient, dedicant-los a les mesures que tinguin un impacte més gran i a les zones que corrin més perill. Això és, precisament, el que ha fet un equip d’investigadors de la Universitat de Bonn (Alemanya) que, a més, ha arribat a la conclusió que la millora que produïria en l’economia del Sahel superaria la inversió i ajudaria a combatre la pobresa.
A l’estudi, publicat a la revista ‘Nature Sustainability’, es va dividir la regió en 40 milions de parts de 25 hectàrees cadascuna i es van analitzar quines mesures es podrien prendre i quant costarien. Després, ho van comparar amb els beneficis econòmics que aportaria, del menjar i l’aigua a les matèries primeres i, també, la millora dels cultius que es produïria a causa del fre a l’erosió i la millora del clima. Sorprenentment, fins i tot una inversió tan gran com aquesta resulta ser profitosa.
Tot i això, els beneficis depenen en gran part de l’indret i de les mesures. La reforestació és la millor idea, és clar, però caldrien anys per compensar l’aportació inicial. La conversió de zones degradades en camps de conreu, en canvi, aporta valor des del primer any i cobreix la inversió ràpidament, encara que el benefici total, inclòs l’ambiental, sigui més baix. Segons els càlculs de l’estudi, en un escenari mixt, que combina accions a curt i a llarg termini, s’aconseguiria un benefici net de 0,20$ per cada dòlar invertit, amb variacions regionals molt grans però beneficis claríssim a Nigèria, Eritrea i Etiopia, per exemple. Per dur a terme aquestes mesures, però, caldrien 44.000 milions de dòlars per restaurar 28 milions d’hectàrees. El problema és que, a dia d’avui, la meitat de les zones on caldria treballar són massa poc segures i és per això que, possiblement, la Gran Muralla Verda continuï sent només un somni o, com a molt, una declaració de bones intencions.
