Un equip d’investigadors de les universitats d’Oslo (Noruega) i del Sud de Dinamarca han estudiat quins mamífers resistiran millor els esdeveniments meteorològics extrems que durà un canvi climàtic que no farà més que empitjorar durant les properes dècades. Segons els seus resultats, publicats a ‘eLife’, els animals amb vides més llargues i es reprodueixen menys tenen més capacitat de resiliència que els que viuen menys i es reprodueixen molt.
Mirant de predir el futur
Les sequeres llargues i les pluges torrencials són cada cop més habituals, i saber com resisitiran els ecosistemes del món a aquests esdeveniments tan violents és molt important per saber quin és el futur que ens espera.
En aquest treball, els investigadors van analitzar dades disponibles de les fluctuacions de població de 157 espècies de mamífers de tot el món i les van comparar amb el temps i el clima del moment en què van ser recollides, seguint la seva evolució durant com a mínim 10 anys. Gràcies a això s’ha pogut veure un patró clar: els animals que viuen molts anys i tenen poques cries són menys vulnerables als efectes del esdeveniments extrems que no pas els que viuen poc i tenen molta descendència.
Diferències en l’estratègia reproductiva
Així, entre els animals menys afectats tenim l’elefant africà, el tigre siberià, el ximpanzè, la llama, el rinoceront blanc, l’ós bru americà, el bisó, la vicunya i el ratpenat de ferradura gros; a l’altra banda, alguns dels més afectats són el lemming canadenc, la guineu àrtica, moltes espècies de ratolins, el talp de la tundra o la musaranya comuna. La diferència rau en que els animals grans i amb vides llargues resisteixen millor condicions com ara la sequera, i la seva capacitat de sobreviure, reproduir-se i criar la seva descendència es veu menys afectada que els animals petits i amb vides curtes.
Així, per exemple, els primers poden invertir l’energia en mantenir viva una sola cria i esperar que la situació millori abans de tenir-ne més, mentre que els segons pateixen grans canvis poblacionals en molt poc temps perquè les cries moren de seguida que la disponibilitat d’aliment baixa. D’altra banda, però, els petits mamífers també experimenten augments enormes de població quan les condicions milloren, justament perquè la seva estratègia evolutiva es fonamenta amb això.
Una eina molt útil
Així doncs, no es pot considerar que aquesta manca de resiliència equivalgui a risc d’extinció ja que, si quan la situació és bona la població creix molt, sempre en poden sobreviure prous exemplars com per permetre que sobrevisqui als esdeveniments extrems i, després, es recuperi. Tot i això, també cal tenir altres factors en compte, com ara la destrucció dels hàbitats, la caça furtiva, la contaminació, les espècies invasores… que poden ser molt més perilloses per a la supervivència de les espècies que no pas el canvi climàtic.
Finalment, el fet que la resiliència dels animals al canvi climàtic depengui tant de les seves estratègies reproductives pot ser molt útil per predir canvis ecològics, especialment en els casos en què els hàbitats tradicionals esdevinguin inhòspits i les espècies s’hagin de traslladar a indrets més acollidors, amb el que això pot suposar pels equilibris ecosistèmics.
