“Si no canviem el model de negoci, no té sentit. Hem acabat amb el 80% de la biodiversitat”. Així de contundent va ser Gunter Pauli, autor del famís llibre ‘L’Economia Blava’, en la seva intervenció al IV Fòrum d’Innovació, Turisme i Desenvolupament Sostenible que va tenir lloc a Eivissa. Entre les conclusions d’aquesta trobada hi trobem que, malgrat que el 70% de destinacions turístiques de l’Estat afirmen que volen reduir la seva petjada ecològica però tot plegat “ha acabat en paper mullat”, va alertar Luigi Cabrini, president del Consell Global de Turisme Sostenible (GSTC).
“Al turisme de platja i discoteca li falta cor”
Pauli va remarcar l’enorme urgència del canvi que cal per aturar la deriva en què estem immersos actualment: “el compromís ha de ser 0% emissions i 0% residus”, va exigir, abans de qualificar l’Agenda 2030 de “farsa” perquè “no pot ser a llarg termini” sinó que els resultats han d’arribar com més aviat millor. De fet, l’expert va arribar a assegurar que si els canvis no són tangibles en terminis de 9 mesos, no tenen sentit. “Cal actuar. Acció en el terreny, sense esperar el sector públic”, va afegir, sense “peticions ni declaracions”. “Si no tenim sostenibilitat no tenim futur. Al turisme de platja i discoteca li falta cor, i sense cor no hi ha sostenibilitat ni respecte pel medi ambient”.
“Evitar el sol i platja”
En una nota de premsa, el GSTC afirma que els ciutadans també demanen aquest canvi i que la meitat dels turistes volen viatjar a destins sostenibles però que, a les ofertes, no els saben diferenciar. És per això que aposten per crear una certificació a nivell estatal. “Si no, no avançarem correctament”, va dir Cabrini. Així es podrien distingir els projectes d’innovacio mediambiental amb una estratègia comuna. “El que està clar”, va explicar, és que cal “apostar pel turisme rural, cultural, d’interior i evitar el sol i platja”.
Un canvi de model vinculat a la ciutadania dels destins turístics
El director de Turisme i Hosteleria del Govern Basc, Goyo Zurro, es va expressar en el mateix sentit i anant encara més enllà, defensant abandonar els destins turístics i a apostar per “comunitats turístiques”. Una opinió amb què va coincidir la directora insular de Turisme del Cabildo de Tenerife, Laura Castro, que va inclinar-se per un model mé digital i sostenible per evitar la ‘turismofòbia’. “Les Canàries reben 6 mlions de turistes en un espai que està protegit al 47%. És imprescindible canviar el model i vincular-se a la ciutadania que l’habita”.
