SOS Costa Brava mostra com el turisme ha destruït el litoral gironí

L'entitat recorda que la construcció ha malmès enormement el paisatge i reclama que es protegeixi el que en queda

Aquest passat diumenge, diversos membres de SOS Costa Brava van fer un recorregut amb veler de vuit hores per veure de primera mà com la construcció està destruint el litoral gironí. Així, l’entitat, que vol denunciar aquest “fort impacte paisatgístic”, va visitar alguns dels punts on s’estan alçant edificacions o on està previst que es faci, una situació que sovint es pensa que va quedar enrere als anys seixanta i setanta però que, com recorda Sergi Nuss, president de l’entitat, “avui en dia encara continua”.

Un edifici a tocar de mar | SOS Costa Brava
Un edifici a tocar de mar | SOS Costa Brava

Des de SOS Costa Brava reclamen a tots els ajuntaments afectats que revisin els seus plans urbanístics i en treguin aquestes zones. “Són els pocs espais naturals que ens queden arran de mar”, recorda Nuss, que posa en relleu com, amb aquesta sortida, es va poder veure de primera mà l’abast d’aquest problema. L’exemple més clar, afirmen, es l’ampliació de la Marina del Port d’Aro: un projecte de construcció de 400 habitatges i la instal·lació de més de 270 amarradors en una zona inundable i amb una gran pineda. Davant les protestes, l’ajuntament de Castell-Platja d’Aro va excusar-se dient que, si es feia enrere, hauria d’indemnitzar els propietaris amb uns diners que “no es pot permetre” de gastar. SOS Costa Brava, però, insisteix, i exigeix als ajuntaments dels municipis afectats per projectes d’aquest tipus, uns 60, que revisin els plans urbanístics i protegeixin els espais naturals.

El vaixell utilitzat per SOS Costa Brava durant la ruta | SOS Costa Brava
El vaixell utilitzat per SOS Costa Brava durant la ruta | SOS Costa Brava

A l’acte d’aquest diumenge, l’entitat va tornar a demanar al Govern que posi en marxa el Conservatori del Litoral, que protegiria davant d’aquests projectes urbanistics i que cal crear-se “de manera urgent”, en paraules de Nuss, que recorda que gràcies a aquesta institució els terrenys afectats es podrien adquirir i passar a ser públics. Un any després del compromís de la Generalitat, i amb el suport majoritari del Parlament, encara no s’ha fet res.

Nou comentari