Una troballa feta a Noruega podria canviar el futur del sector de les bateries elèctriques, especialment les dels cotxes. Segons informa ‘The Economist’, en aquest país s’hi han descobert 70.000 milions de tones de fosfats, una matèria primera clau per a la transició energètica del sector de la mobilitat perquè, fins ara, es creia que les reserves mundials totals d’aquest recurs eren de 71.000 milions de tones. Noruega, doncs, a dia d’avui té la meitat dels fosfats que hi ha al planeta.
Un recurs essencial per al futur de l’electrificació de la mobilitat
Els fosfats són un ingredient clau per al tipus de bateries d’ió de liti coneguts com a LFP, que té una demanda cada cop més alta i que, de retruc, fa que les necessitats de fosfats a la indústria siguin cada vegada més grans. Així doncs una troballa com aquesta, que podria satisfer les necessitats mundials d’aquesta matèria primera durant els propers 50 anys, és extraordinàriament important.
Un canvi en l’equilibri mundial de les reserves de fòsfor
A més, però, també suposa un canvi molt significatiu en el pes econòmic dels països productors: fins ara, cinc països tenien el 85% de les reserves, el 70% de les quals corresponien només al Marroc. A més, a dia d’avui, la Xina n’és el primer productor mundial, amb 85 milions de tones anuals, mentre que el Marroc n’extreu uns 38 milions de tones.
Un camí per evitar un conflicte entre la producció de bateries i d’aliments
Això no només donava a aquests països una força molt important com a dominadores del mercat mundial de fosfats sinó que, a més, exposava les cadenes de subministrament del món al risc de trencaments o escassetats sobtades, ja que els fosfats no només són emprats per a les bateries elèctriques sinó, especialment fins ara, per a usos agrícoles.
De fet, però, només el 10% del fòsfor present a les roques sedimentàries és apte per a fer l’àcid fosfòric d’alta puresa que necessita la indústria de l’automòbil de manera que, gràcies a les noves reserves de Noruega, potser s’aconsegueix evitar un conflicte entre sectors econòmics que hauria pogut ser molt important.
Al cap i a la fi, les bateries LFP es consideren d’entre les més barates i amb materials més abundants que hi ha disponibles actualment, a més de ser més segures, carregar-se més ràpidament i degradar-se menys. Actualment, de fet, ja es fan servir en un 30% dels vehicles elèctrics nous que es fabriquen al món i són un mercat en expansió, que podria créixer dels 10.000 milions de dòlars de 2021 a 50.000 milions de dòlars el 2028.
La possible salvació de la indústria europea de l’automòbil
Amb un descobriment com aquest, doncs, la indústria europea de l’automòbil podria haver trobat la seva salvació, ja que té un del materials que fins ara eren més complicats d’aconseguir a la porta de casa. Perquè això passi, però, caldrà que les autoritats noruegues accelerin prou la concessió de permisos com perquè, de la localització del dipòsit a l’explotació del recurs, passi el mínim de temps possible. Segons els darrers càlculs, la mina podria obrir-se el 2028.
