El sector del transport marítim mundial va arribar aquest divendres a un acord per reduir els gasos d’efecte hivernacle. En concret, es va comprometre a ser neutral en carboni de cara a l’any 2050, un anunci que ha estat rebut de maneres molt diferents. Així, si per exemple els petits estats insulars, els més amenaçats per la pujada del nivell del mar, s’han mostrat satisfets d’aquest avenç, els grups d’activistes pel clima creuen que només és una declaració de bones intencions que no servirà per a res.
Un sector molt intensiu en carboni i molt complicat de controlar
A dia d’avui, els vaixells emeten un 3% dels gasos d’efecte hivernacle d’origen humà i, alhora, són una peça crucial del comerç mundial perquè transporten fins a un 90% de les mercaderies. La seva contribució a l’escalfament global, però, s’haurà de reduir a zero durant les properes dècades, si més no si fem cas al que afirma aquest nou compromís.
El problema, però, és el de sempre: la dificultat de regular el transport marítim quan, molt sovint, els vaixells estan registrats a un país però són propietat d’una empresa d’un altre país. Així, per exemple, països tan petits com Panamà, Libèria o les Illes Marshall tenen moltíssims vaixells que naveguen pel món sota la seva bandera encara que, en realitat, no hi tinguin absolutament res a veure.
Un compromís que arriba 8 anys després dels Acords de París
Aquesta situació, de fet, va ser la que va impedir que el sector del transport marítim fos inclòs als Acords de París de 2015 per lluitar contra el canvi climàtic. I quan el 2018 es va acordar que reduiria les seves emissions de carboni a la meitat el 2050, a tothom li va semblar que era extremadament poc en comparació amb el que volien fer la resta de sectors econòmics del món.
Ara, però, gràcies a la pressió de diversos estats del món, la cimera del sector que ha tingut lloc a Londres ha pactat un nou full de ruta per assolir la neutralitat “en o al voltant” del 2050. Una neutralitat que, com sempre, vol dir una gran reducció d’emissions però també la compensació de les que resultin impossibles d’evitar, ja sigui capturant gasos d’efecte hivernacle de l’atmosfera o comprant crèdit de carboni, per exemple.
Unes negociacions complicades
Si els països occidentals i els països insulars volien que les emissions caiguessin un 50% el 2030 i un 96% el 2040, l’oposició de la Xina, el Brasil i l’Aràbia Saudita, entre d’altres, ha fet que l’objectiu es rebaixés i que en comptes de metes clares n’hi hagi d’orientatives: reduir emissions almenys un 20% el 2030 i almenys un 70% el 2040, indicant, però, que les reduccions òptimes haurien de ser del 30% i el 80%, respectivament.
Des del sector, Johannah Christensen, responsable del Fòrum Marítim Global, va afirmar que l’acord és “una millora notable” i que la introducció d’aquestes metes per a 2030 i 2040 “envia una senyal important als governs i la indústria“. No obstant això, però, va admetre que “es queda curt” a l’hora d’establir “compromisos clars” per a una “transició alineada amb els Acords de París”.
D’altra banda, és clar, els grups ambientalistes han criticat molt durament aquest acord ja que suposa una millora molt petita respecte els plans que hi havia fins ara. Per bé que Madeline Rose, del grup Pacific Environment, va considerar que els nous objectius “no són insignificants”, també va apuntar que l’estratègia farà que el sector esgoti el seu ‘pressupost de carboni’ el 2032.
