Les rutes comercials a llarga distància, tan habituals a dia d’avui, tenen més de 3.000 anys d’antiguitat. Segons un estudi publicat a la revista ‘Science Advances’, de fet, sembla que fa entre 3.200 i 3.650 anys ja hi havia mines a l’Àsia Central que proveïen d’estany algunes de les grans civilitzacions de la Mediterània, a milers de quilòmetres de distància.
L’article explica com, milers d’anys abans de les grans rutes de transport marítim globals, petites comunitats en indrets remots, properes a zones riques en estany, van començar a extreure aquest metall, que a través de vies terrestres i també a bord de vaixells servien les societats de finals de l’Edat de Bronze. L’estany, de fet, juntament amb el coure, són els dos components necessaris per produir aquest aliatge i, per tant, aquelles poblacions podrien haver estat uns socis comercials molt importants de les primeres civilitzacions urbanes de la història.
Noves pistes per a un misteri difícil de resoldre
Fins ara, les proves d’això havien estat molt difícils d’aconseguir, malgrat que hi ha alguns indicis circumstancials d’objectes que, en temps molt remots, havien recorregut grans distàncies entre l’Orient Mitjà i el centre d’Àsia i fins i tot la Xina. Aquest nou article, però, parteix de troballes arqueològiques que apunten que hi havia grups mòbils a l’Àsia Central que van escampar l’agricultura per gran part del continent fa més de 4.000 anys i que van introduir noves tècniques d’elaborar roba fa 3.000 anys.
Així doncs, sembla clar que ja aleshores hi havia rutes terrestres que connectaven zones molt separades entre elles. A partir d’aquí, els investigadors han establert que hi havia hagut una antiga via de transport d’estany de més de 3.000 quilòmetres que anava de mines als actuals Tadjikistan i Uzbekistan fins a vaixells mercants que duien el metall fins l’est de la Mediterrània.
Els nous descobriments confirmen els indicis documentals
Així, sembla que es confirmaria el que afirmen tauletes d’argila de fa 3.900 anys que, a les actuals Turquia i Iraq, parlen d’estany que arribava de llocs llunyans de l’Orient. Un naufragi descobert el 1982 a la mateixa costa de Turquia ha ajudat molt en aquest estudi. Datat en 3.300 anys, és un dels més antics coneguts i entre el seu contingut hi havia una tona d’estany en peces petites per facilitar-ne el transport.
L’anàlisi de la signatura química d’aquestes peces ha permès trobar restes d’altres materials i comparar els resultats amb els minerals presents a diversos dipòsits d’Euràsia, determinant que un terç provenien d’una mina del Tadjikistan i d’altres de l’Uzbekistan, mentre que la resta eren de petits dipòsits de Turquia. En aquest darrer cas, es pensa que els antics hittites controlaven aquestes mines i n’extreien l’estany.
Alguns problemes enterboleixen la recerca
No obstant això, hi ha algunes coses que enterboleixen l’estudi. Normalment els dipòsits d’estany contenen poc plom, i en canvi els ingots d’aquest naufragi en contenen molt. Així, probablement es va afegir en algun punt del seu processament. Això, per sí sol, podria dificultar la identificació de l’origen del metall en base a la seva signatura química, que podria haver quedat alterada.
No obstant això, aquest estudi suposa un avenç interessant en un dels problemes més importants de l’arqueologia, la traçabilitat de les fonts d’estany de l’Edat del Bronze. Fa poc, de fet, un altre naufragi descobert davant de les costes d’Israel es va relacionar amb dipòsits d’estany del sud d’Anglaterra. Aquesta via d’investigació, doncs, continua oberta.
