La desaparició de milers de milions de crancs de l’oceà Pacífic pels voltant d’Alaska durant els darrers anys ha estat un gran misteri que, finalment, sembla que s’ha aconseguit resoldre. Segons publica a ‘Science’ un equip de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units, és molt probable que l’augment de la temperatura de l’aigua, a causa de l’escalfament global, els hagi matat de gana.
La temporada de captures, cancel·lada per segon any consecutiu
Justament, fa pocs dies, el Departament de Pesca i Caça d’Alaska va cancel·lar, per segon any consecutiu, la temporada de captura de crancs de les neus (Chionoecetes opilio) pel baix número d’exemplars observats a les aigües del mar de Bering, que separa aquest estat nord-americà de les regions més orientals de Rússia. I aquest impacte podria ser permanent, afectant greument les vides de moltes de les persones que, a Alaska, viuen del mar.
Buscant els crancs
L’estudi ha trobat una relació clara entre les onades de calor marines a l’est del mar de Bering i la desaparició dels crancs de les neus, que va començar a aparèixer als censos d’aquests animals l’any 2021. Si bé s’havia parlat de la sobrepesca com una possible explicació a la caiguda de les poblacions, està clar que no podria haver provocat una reducció tan gran i tan ràpida.
Així doncs, els científics van plantejar-se dues explicacions per a la desaparició de milers de milions d’animals: o bé els crancs van morir o bé se’n van anar a un altre lloc. Després d’explorar en direcció al Pol Nord, cap a Rússia i també cap a zones més profundes de l’oceà, van concloure que era molt poc probable que els crancs haguessin marxat a un lloc on no els poguessin trobar. Així doncs, segurament havien mort.
Una fam massiva que va matar-los a gairebé tots
Els crancs de les neus són animals d’aigua freda i es troben principalment a zones on la temperatura de l’aigua és menor als 2ºC, per bé que poden viure en aigües a fins a 12ºC. L’escalfament de l’aigua durant les diverses onades de calor registrades, però, devia causar alteracions en el metabolisme dels crancs i va augmentar les seves necessitats calòriques. Amb una densitat de població de crancs tan elevada com la que hi havia, milers de milions d’exemplars devien morir de gana.
Segon els càlculs, de fet, les necessitats energètiques dels crancs devien multiplicar-se per quatre entre 2018 i 2020, alhora que la calor tampoc no feia que el seu ecosistema estigués en les millors condicions per proveïr-los d’aliment. El que va passar, doncs, va ser una fam massiva que va dur a la mort una quantitat enorme de crancs de les neus.
Un peix oportunista
No totes les espècies, però, van patir conseqüències catastròfiques a causa de les onades de calor. El bacallà del Pacífic, per exemple, normalment no pot arribar als hàbitats dels crancs perquè les temperatures són més fredes del que pot suportar. Durant aquelles onades de calor, però, van poder desplaçar-se fins allà i alimentar-se d’una part dels crancs que havien aconseguir sobreviure, reduint-ne encara més les poblacions.
El canvi climàtic pot acabar amb el mitjà de vida dels pescadors
Per que que aquelles onades de calor es consideren un fet excepcional, no podem oblidar que les temperatures a l’Àrtic estan pujant quatre vegades més ràpid que a la resta del món i que, de retruc, això està accelerant la fusió del gel marí, amplificant l’escalfament global. Així doncs, la situació dels crancs pot anar sent cada vegada més habitual i, amb la suspensió de les captures, moltíssimes persones podrien perdre el seu mitjà de vida. El canvi climàtic, no ho hem d’oblidar mai, pot destruir economies senceres.
