La dècada de 1780, un vaixell japonès es va enfonsar a Hawadax, una de les illes Aleutianes (Alaska, Estats Units). A causa d’aquell accident, uns passatgers supervivents van arribar a terra ferma: les rates. En molt poc temps, el soroll constant de l’enorme quantitat d’ocells que vivia a l’illa es va convertir en un silenci gairebé absolut i va passar a ser coneguda com l’illa de les Rates. Fa uns deu anys, però, que es va dur a terme un gran projecte d’eliminació d’aquesta espècie invasora i, tal com demostra un estudi publicat a la revista ‘Scientific Reports’, l’ecosistema s’ha recuperat a una velocitat sorprenent, de dalt a baix de la cadena tròfica.
L’eliminació de les rates d’una illa és una tasca titànica i força poc habitual, per bé que no exclusiva de l’illa de Hawadax. Donar una oportunitat als ecosistemes per recuperar-se després dels estralls d’una invasió, però, pot tenir resultats molt positius. L’autora de l’estudi, la doctora Carolyn Kurle, ecòloga de la Universitat de Califòrnia – San Diego, va començar a estudiar l’impacte de les rates a Hawadax durant la seva tesi i, el 2008, ja va demostrar com les rates havien tingut un efecte perjudicial en tota la cadena tròfica, evidentment als ocells però, també, a les algues, ja que sense aquests els cargols, les lapes i altres animals havien crescut sense control. Per sort, després d’haver eliminat les rates, no era massa tard perquè tot tornés a la normalitat i, segons aquest darrer estudi, l’ecosistema de l’illa de Hawadax torna a ser semblant al d’altres illes Aleutianes on aquests animals voraços no han arribat mai.
