L’estat nord-americà d’Alaska, que habitualment imaginem com una enorme extensió plena de neu i amb temperatures glaçades, està vivint la pitjor temporada d’incendis forestals de la seva història, i això que encara no ha arribat al seu punt àlgid. Segons informa la cadena ‘NBC’, ja s’hi han cremat més de 1.400.000 hectàrees, incloent un incendi enorme en una zona que gairebé mai no es crema, al sud-oest, i també focs que han creat columnes de fum de centenars de quilòmetres, convertint l’aire en irrespirable.
A dia d’avui, el número d’incendis ja supera els 530, que afortunadament no han deixat gaires danys materials tot i que sí que s’ha hagut de practicar evacuacions i s’ha de lamentar un mort, el d’un pilot d’helicòpter que va patir un accident mentre duia equipament pels bombers. Els darrers dies les pluges han ajudat, però les prediccions a llarg termini avisen que arribarà un sistema d’altees pressions, dies càlids i humitat baixa que, sumats a les tempestes elèctriques, podria ser catastròfic.
Un efecte del canvi climàtic
En declaracions a The Associated Press,, l’expert en clima Rick Thoman, de la Universitat d’Alaska, recorda que la freqüència d’aquestes temporades d’incendis “s’ha duplicat” respecte la segona meitat del segle XX i que “no hi ha cap raó per pensar que això no hagi de continuar”, en referència als efectes del canvi climàtic.
A Alaska, l’estat més gran dels Estats Units, la neu es va fondre abans d’hora i la falta de pluges al juny van assecar la molsa i la gespa que creix al terra dels boscos boreals i la tundra i que pot arribar a fer més de mig metre de gruix. En aquestes condicions, a finals de maig un llamp ja va provocar un incendi que va cremar més de 67.000 hectàrees, més del que es va calcinar durant la temporada d’incendis de 1994 a Catalunya, la pitjor que es recorda al nostre país.
Segons Thoman, això es pot atribuir directament al canvi climàtic, ja que l’augment de les temperatures està facilitant el creixement de la vegetació i, per tant, del combustible, cosa que se suma a unes condicions que fan cada vegada més fàcil que es declari un incendi. De fet, de la xifra esgarrifosa d’hectàrees cremades enguany a Alaska, es creu que només 200 han estat per incendis causats per humans.
Un problema cada vegada més gran
El fet és que, a Alaska, sovint es deixa que els incendis cremin fins que la pluja o la neu els apaguen, perquè són un element molt important del cicle ecològic que neteja la brossa a baixa alçada, redueix la densitat forestal i renova els hàbitats. Així, els bombers normalment només intervenen quan hi ha zones habitades en perill.
No obstant això, l’augment dels llamps i de les temperatures i la baixada de la humitat s’està convertint en un problema cada vegada més gran. En un sol dia, dos incendis que es van ajuntar van cremar més de 19.000 hectàrees i el fum, que es va estendre fins a més de 500 quilòmetres, va reduir enormement la qualitat de l’aire.
