MonPlaneta
Recuperar les flors per evitar una pandèmia: el cas d’un ratpenat australià

Restaurar les poblacions de flors a Austràlia podria ser la clau per evitar una pandèmia en el futur. Aquesta és la tesi d’un estudi publicat a la revista ‘Nature’, dut a terme per un equip de científics que afirma que, a causa de la manca d’aliment, aquests animals s’apropen als conreus, fet que augmenta el risc de contagi d’ells als cavalls i dels cavalls els humans del virus Hendra, potencialment mortal.

Quatre dels set humans infectats han mort

Les poblacions de ratpenats del país, com a molts indrets del món, estan sotmesos a una gran pressió ambiental. Per adaptar-se a una manca d’aliment crònica, aquests mamífers voladors s’han anat apropant cada cop més als humans. Aquesta va ser, probablement, la causa de la mort de 14 cavalls i el seu entrenador el 1994 a Brisbane, moment en què es va descobrir no només l’existència del virus sinó també la possibilitat que passés als cavalls i, fins i tot, als humans.

Des d’aleshores, un total de set persones han estat infectades pel Hendra, de les quals quatre van morir. Una mostra petita però que dóna una idea de la perillositat d’aquest patogen. Pel que fa als cavalls, que fan de ‘pont’ entre els ratpenats i nosaltres, en aquests 28 anys n’han mort més de 80. Per sort, ja hi ha una vacuna pels equins i, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’està investigant en un tractament amb anticossos monoclonals en humans.

El virus Hendra, de què són reservori alguns ratpenats, és potencialment mortal tant pels cavalls com pels humans | CSIRO
El virus Hendra, de què són reservori alguns ratpenats, és potencialment mortal tant pels cavalls com pels humans | CSIRO

Una eina útil per a l’Hendra i per a molts més virus

Aquesta no és la solució, però, sinó un recurs d’emergència. Aquest estudi, justament, dóna un mapa clar de les interaccions entre diverses espècies que comparteixen hàbitat, una eina molt útil a l’hora de prevenir no només els contagis d’Hendra sinó potser d’altres virus entre els quals, pel que se sap, n’hi ha uns quants de la família dels Coronavirus.

Si bé l’Hendra no es propaga fàcilment entre humans, això no té perquè ser sempre així i, en el cas d’un altre patogen, les possibilitats són enormes, com hem comprovat del 2019 ençà. És per això que els investigadors han analitzat 25 anys de dades sobre el comportament dels ratpenats, com ha canviat el seu entorn, i la relació amb els casos d’Hendra.

Les guineus voladores australianes han patit molt els efectes del canvi climàtic i de l'activitat humana | CSIRO
Les guineus voladores australianes han patit molt els efectes del canvi climàtic i de l’activitat humana | CSIRO

Uns grans pol·linitzadors amenaçats

L’objecte d’estudi han estat les anomenades “guineus voladores”, una família de ratpenats molt importants als seus ecosistemes pel seu paper com a pol·linitzadors. Poden viatjar centenars de quilòmetres en una nit, escampant el pol·len i ajudant a mantenir entorns naturals cada cop més fragmentats per l’activitat humana. Gràcies a ells les piscines genètiques no s’estanquen i ajuden a mantenir els boscos sans i resilients, cosa especialment important en un clima canviant.

Els mateixos ratpenats, però, també pateixen els efectes de la pressió humana. De fet, coincidint amb l’augment de la desforestació i els problemes dels animals per trobar aliment, es van començar a disparar els contagis d’Hendra a cavalls i humans, un fet que es va fer especialment clar a partir de l’any 2000. Com que els animals infectats no mostren símptomes, a més, són impossibles d’identificar.

Guineu voladora de Guam | US Fish and Wildlife Service
Un ratpenat de la família de les guineus voladores | US Fish and Wildlife Service

Una solució senzilla amb beneficis enormes

En perdre hàbitats pel desenvolupament humà i el canvi climàtic, les flors es van fer més escasses. Els ratpenats van començar a desplaçar-se menys i a instal·lar-se a prop dels conreus, compartint espais amb les pastures dels cavalls i augmentant les probabilitats de contagi. Això és especialment cert a l’hivern, però és aquí on els investigadors van trobar un fenomen inesperat que els va mostrar quina era la solució.

Quan hi ha floracions a l’hivern, un fet poc habitual, els contagis a cavalls desapareixen perquè els ratpenats marxen dels entorns més propers als humans buscant el seu menjar preferit. Així doncs, si hi hagués més floracions hivernals, el risc de contagi cauria gairebé a zero, segons els científics.

La clau, doncs, és restaurar els ecosistemes, donar-los un hàbitat on sempre tinguin menjar, i aquest risc de zoonosi serà pràcticament inexistent. Una solució senzilla a un problema potencialment gravíssim i que pot afectar tot el món. Aquest estudi és un exemple clar del que s’ha anomenat ‘One Health’, una aproximació a les interaccions entre plantes i animals, el seu paper en la salut humana i què podem fer per millorar el benestar de tots.

Més notícies
Un ratpenat de peus grans | X. Florensa / CTFC

La tecnologia més nova es posa a disposició de la protecció dels ratpenats

Endesa i el CTFC han instal·lat gravadores a preses i coves que serveixen d'hàbitat d'aquests animals, inclosa l'única espècie actualment en perill
:  - Mobile
El ratpenat de llavis orlats és conegut per basar la seva alimentació en les granotes

Alguns ratpenats poden recordar sons durant anys

Es demostra que com a mínim una espècie té memòria a llarg termini
:  - Mobile
Ratpenats

Els ratpenats: una gran eina ecològica

L'ADENC organitza unes sortides per donar a conèixer aquesta mamífers que són uns grans desconeguts
:  - Mobile
El ratpenat de musell llarg té un mecanisme de defensa sorprenent | Wikimedia Commons

Un ratpenat imita el brunzit de les vespes per espantar els depredadors

Aquest tipus de defensa, anomenat "mimetisme de Bates", no havia estat observat mai en un mamífer
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa