Hi ha algunes espècies de ratpenat que poden recordar sons durant anys, segons un estudi publicat a la revista ‘Current Biology’ i liderat per l’Institut Smithsonian de Recerca Tropical (STRI, Estats Units). En concret, el ratpenat de llavis orlats (Trachops cirrhosus) és capaç de fer-ho durant com a mínim quatre anys, en la primera vegada que s’observa que té memòria a llarg termini.
Coneixements útils
Hi ha habilitats que, un cop apreses, no cal tornar a aprendre, com ara anar amb bicicleta o mirar a tots dos costats abans de creuar el carrer. Quins altres animals poden fer-ho i fins a quin punt, però, sovint és un misteri, i els ratpenats de llavis orlats estan esdevenint un organisme model per estudiar aquests aspectes cognitius, ja que formen una part molt important de la seva vida. Al cap i a la fi, l’habilitat d’un ratpenat d’aprendre i retenir informació vol dir que si estan caçant granotes, que en aquest cas són la seva presa principal, no cal que recordin contínuament quines són bones per menjar, quines són verinoses i quines, fins i tot, són massa grosses per moure-les.
Un record ‘genèric’
Per comprovar la memòria a llarg termini d’aquests animals, els investigadors van entrenar 49 ratpenats perquè responguessin a diversos sons. Si responien a dos d’ells aconseguien una recompensa mentre que, en els altres tres casos, no en rebien cap. No van trigar gaire a aprendre a volar cap a l’altaveu quan el so indicava menjar i a ignorar els altres. Després d’això, es va instal·lar un microxip als animals i se’ls va alliberar.
Entre un i quatre anys després, vuit d’aquests ratpenats van ser tornats a capturar i se’ls va tornar a posar els mateixos sons. Les seves reaccions van corroborar que els reconeixien i que hi responien com ho havien fet, fins i tot, quatre anys abans. Tot i això, en el cas d’un dels sons que havien après a ignorar, sis dels vuit ratpenats també hi van anar. És possible que el recordessin però que, després de tant de temps, no recordessin el resultat i volguessin comprovar si hi havia cap recompensa, com si tinguessin un record ‘genèric‘ del que havien après.
Rere una resposta, més preguntes
Tot plegat desperta força preguntes sobre com funciona la memòria dels ratpenats i també la d’altres animals, inclosa quin és el cost metabòlic de recordar. Aquests estudis, a la llarga, poden ajudar a esbrinar què fa que alguns tinguin memòria a llarg termini i altres a curt termini, quinen són les condicions ecològiques que determinen la durada dels records i què és important recordar i què es pot oblidar. La recerca en aquest camp, és clar, és difícil perquè requereix molt de temps, però podria dur a resultats molt interessants.
