Els ratpenats són un dels grups de mamífers de què se saben menys coses al continent europeu, malgrat que són el segon més divers. Tot i això, totes les espècies que l’integren estan protegides per llei, ja que es troben amenaçades per moltes raons. Com a insectívors que són, a més, els ratpenats són claus en els ecosistemes i ajuden a l’agricultura i la silvicultura a controlar molts insectes, alguns dels quals suceptibles d’originar plagues.
Per tal de millorar el coneixement i la capacitat de protecció d’aquests animals, el 2013 Endesa va posar en marxa el projecte Endesabats, dins del seu Pla de Conservació de la Biodiversitat, que duu vuit anys estudiant els ratpenats que viuen als túnels, passadissos, edificis i cavitats de les instal·lacions de l’empresa i descobrint nous indrets que han triat com a hàbitat. A més del seu gran valor científic, Endesabats també ajuda a conservar aquestes espècies, ja que permet que Endesa millori les seves instal·lacions per fer-los la vida més fàcil.
Aquesta tasca Endesa la té encomanada al Grup de Biologia de la Conservació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). És aquest darrer organisme que ha desenvolupat uns dispositius d’última tecnologia per monitoritzar el comportament de les colònies de ratpenats tant a túnels i galeries subterrànies propietat d’Endesa com, també, en coves. Dotze gravadores han estat col·locades a Catalunya i a Aragó, com per exemple als recintes de les centrals de Camarasa i Canelles o als municipis d’Osca i Mequinensa.
El CTFC duu des de l’inici d’Endesabats col·laborant de diverses maneres i a tot l’estat espanyol, seguint colònies de ratpenats a coves i túnels fent servir diversos mètodes. Aquestes noves gravadores, però, seran un gran salt qualitatiu, ja que poden programar-se i funcionar durant més de cinc mesos sense que calgui cap intervenció humana, reduint l’intrusisme i reduint tant l’estrès dels ratpenats com millorant la informació sobre el comportament real de les espècies estudiades i les colònies que formen.
Les gravadores enregistren ultrasons i, gràcies a programes d’identificació automàtica i l’expertesa en revisió dels investigadors del CTFC, es poden identificar la majoria de les espècies que viuen a cada indret. Una de les que és de més interès és el ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii), l’espècie de ratpenat més amenaçada de l’Estat vinculada als ecosistemes aquàtics i als refugis subterrani a prop de rius i pantans. Justament durant les proves realitzades els darrers mesos a la presa de Camarasa, entre abril i agost de 2021, es van comptar gairebé 800 contactes amb ratpenat de cova (Miniopterus schereibersii) i més de 9.000 de ratpenat de peus grans.
Aquestes dades permeten establir patrons molt precisos dels cicles vitals de les diverses espècies de ratpenat. A més, però, el CTFC ha col·laborat amb el Museu de Granollers i el Govern d’Aragó per tal d’aconseguir estimacions de la mida de les poblacions de les principals colònies de cria. Per aconseguir-ho, les dades obtingudes per les gravadores es creuen amb d’altres provinents de càmeres tèrmiques o d’infraroigs. Una passa molt important per continuar coneixent i ajudar a la conservació d’aquestes espècies tan interessants i enigmàtiques de mamífers que tenim a tocar de casa.
