Limitar el consum energètic dels rics pot ser l’única manera de reduir emissions i, d’aquesta manera, complir els compromisos de lluita contra el canvi climàtic. Aquesta és la premisa d’un equip d’investigadors de la Universitat de Leeds (Anglaterra) que, en un article publicat a ‘Nature Energy’ analitza diversos escenaris per trobar una solució que redueixi la demanda energètica dels països de la manera més justa i equitativa.
L’opció que planteja l’estudi és limitar l’ús d’energia del 20% d’usuaris que en fan servir més mentre, alhora, es permet als qui en fan servir menys i tenen menys ingressos que augmentin el consum per millorar la seva qualitat de vida. En aquest escenari, el límit s’ha posat a 170,2GJ per persona i per any, una reducció respecte la mitjana de 196,8GJ per persona i any d’aquest grup poblacional.
Reducció de les emissions i beneficis per als més desafavorits
Si es fes això, i partint de dades de 27 països europeus, les emissions de CO2 de l’energia domèstica caurien un 11,4%, les del transport un 16,8% i, en total, un 9,7%. Permetre que les persones amb menys recursos augmentessin la despesa energètica, en canvi, faria augmentar el consum d’energia només un 1,4%. Així, mentre els més rics consumirien menys energia per reduir emissions, els més pobres podrien climatitzar les seves llars, per exemple.
Davant d’aquests resultats, els autors de l’estudi recorden que els polítics haurien d’aconseguir el suport del públic per posar en marxa aquests mecanismes de reducció d’emissions per la banda del consum ja que des de la generació i distribució, afirmen, no s’aconseguirà un descens suficient a la velocitat necessària. Segons l’IPCC, en canvi, reduir la demanda podria aconseguir entre el 40% i el 70% de la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que cal assolir abans de 2050.
La població podria estar d’acord a penalitzar el consum ‘de luxe’
Com a part de l’estudi, els investigadors també van reunir grups de persones per valorar les respostes de la població a diferents intervencions polítiques per reduir l’ús d’energia. Així, per exemple, establir quotes als desplaçaments en avió i en cotxe era vist, per moltes persones, com un atac a la llibertat i al dret a escollir, mentre que d’altres estaven d’acord a fer-ho en alguns casos, com ara per qüestions de negocis o vols privats.
En qualsevol cas, aquesta part del treball va veure clarament com hi havia una preocupació generalitzada per l’emergència climàtica i un reconeixement de la necessitat d’emprendre mesures urgents. A més, molts dels participants van reconèixer que les limitacions a l’ús d’energia ‘de luxe’ són una bona manera de tractar tothom de manera justa, cosa que pot fer-ho acceptable si es donen les raons correctes. La pandèmia de Covid-19, amb les seves restriccions, pot ser-ne un bon exemple.
