Tot i que la demanda de discos de vinil és al punt més alt dels darrers 30 anys i que la reducció de l’ús de plàstics, especialment dels més nocius, és una necessitat, la indústria que els fabrica continua fent servir els mateixos mètodes dels anys vuitanta. No obstant això, una empresa dels Països Baixos ha presentat una alternativa verda a aquests processos que, tot i que és més cara, podria reduir els temps d’espera, que han augmentat des de la pandèmia.
Una premsa més ràpida i que consumeix menys energia
Un article publicat a la pàgina web de la cadena britànica BBC presenta Green Vinyl Records, una empresa d’Eindhoven que afirma que ha creat un “nou estàndard” pels discos de vinil que, irònicament, es basa en l’eliminació del material que els dóna nom. Durant els darrers set anys, ha desenvolupat una nova premsa de discos que fa servir un 90% menys d’energia que les habituals i que es pot monitoritzar en temps real, a més de produir un 40% més que les màquines emprades fins ara.
Amb una demanda anual d’uns 700 milions de discos, els problemes de subministrament de materials que van començar amb la pandèmia de Covid-19 han fet que fins i tot algunes grans fàbriques hagin hagut de rebutjar comandes. El procediment de fabricació és sempre el mateix: el disc màster, fet de metall, es converteix en un estampador, i les màquines són alimentades per pellets que són fosos i premsats en un motlle.
Eliminant el vinil de l’equació
La diferència és que comptes de fer servir clorur de polivinil (PVC), el plàstic considerat més contaminant de tots, aquesta nova premsa empra tereftalat de polietilè (PET) un plàstic que no només dura més sinó que també és més fàcil de reciclar. Així, segons Green Vinyl Records, es podran continuar fabricant discos i gaudint d’aquesta forma d’emmagatzemar música reduint enormement la seva petjada ambiental.
Un risc econòmic
Justament, el gran problema de cercar alternatives al PVC ha estat la necessitat de mantenir no només la duresa i la durabilitat dels discos sinó, també, la seva gran qualitat de so. És per això que durant molt de temps les propostes en aquest sentit han estat rebutjades per la indústria. Per això i, és clar, perquè les màquines tradicionals són barates i fàcils d’amortitzar i, en canvi les de Green Vinyl Records suposarien alhora un risc pel que fa a la qualitat i una incògnita en l’aspecte econòmic.
No obstant això, segons explica Harm Theunisse, l’emprenedor al capdavant d’aquesta empresa, fa poc que ha signat la primera comanda amb una gran discogràfica, Warner, i creu que, malgrat la inversió inicial, els diners es recuperaran en uns 18 mesos. Qui sap si, després de tantes dècades i d’experimentar una reviscuda quan tothom la considerava gairebé morta, la indústria del vinil és a punt de viure la seva revolució verda particular.
