La manera com percebem la música i els sons ha estat la base d’un treball d’investigació dut a terme pel Grup de Llenguatge i Cognició Comparativa (LCC) del Centre de Cognició i Cervell (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra. Els humans compartim unes característiques que semblen úniques entre els animals, el llenguatge i la música, però aquesta habilitat ha evolucionat amb nosaltres i hi ha una part compartida amb altres espècies.

Oïda i evolució

Això era el que volien comprendre els investigadors, que han publicat els seus resultats a la revista ‘Animal Cognition’. Escoltar una cançó coneguda, encara que en una altra versió, també ens permet reconèixer-la, com també passa si sona més alta, més baixa, més ràpida, més lenta o si els instruments són diferents. Així, més enllà d’aquests canvis superficials, l’estudi vol saber fins a quin punt aquesta capacitat es basa en d’altres que tenen altres animals.

En un experiment, es van ensinistrar 40 rates de laboratori perquè identifiquessin una melodia, en aquest cas la segona part -tretze tons- d'”Aniversari Feliç”, que inclou tot l’arc tonal típic a les escales occidentals. Es van fer 20 sessions de familiarització amb la música, de 10 minuts cada dia, presentant la cançó 40 cops i acompanyant-la d’una pastilla de sacarosa.

escoltar escoltant musica auriculars
La nostra relació amb el so és diferent de la de la resta d’animals… però potser no tant | Pxhere

Trets compartits i habilitats només humanes

Així, es va poder veure que la capacitat de reconèixer patrons per sobre de canvis de timbre i temps que tenen els humans ja podrien ser presents en altres espècies ja que, després, es va exposar les rates a versions modificades de la cançó tant en freqüència com en velocitat i en timbre. Curiosament, les rates la van reconèixer en canviar la freqüència i la velocitat però no en fer el mateix amb el timbre. Així doncs, aquesta capacitat parcial de reconèixer patrons podria ser anterior a l’existència dels humans.

Tant alguns mamífers com algunes aus poden reconèixer canvis en la freqüència, però els humans processem la música d’una manera diferent, percebent les seves estructures de manera relativa en comptes d’absoluta. Per dir-ho d’una altra manera, independentment dels canvis de superfície en característiques com el to, el tempo i el timbre. Aquesta capacitat, però, es pot basar en sensibilitats preexistents en altres espècies i, per tant, és interessant investigar-ho.

Nou comentari

Comparteix