Els ocells que canten tenen un sentit del ritme semblant al dels humans, però aquest tret és molt poc habitual en la resta de mamífers. Ara, un equip de científics ha publicat un article a ‘Current Biology’ amb els resultats d’una recerca en les habilitats musicals dels primats. Així, es volia entendre com va evolucionar aquest sentit en els humans buscant-les en altres espècies i establir una mena d’arbre evolutiu d’aquesta capacitat.
Per fer-ho, els investigadors es van fixar en els indris, una espècie de lèmur en perill crític d’extinció que és un dels pocs primats que canten. Volien saber, primer de tot, si les seves cançons tenien ritme categòric, un element comú en totes les cultures musicals humanes. Un ritme és categòric quan els intervals entre sons tenen sempre la mateixa durada (1:1) o doble durada (1:2), una característica que facilita reconèixer les cançons fins i tot si es canten o es toquen a velocitats diferents.
Durant dotze anys, els científics van anar visitant les selves de Madagascar i col·laborant amb un grup d’investigadors locals, gravant cançons de 39 exemplars de 20 grups de lèmurs en estat salvatge. Els membres d’una família de lèmurs d’aquest tipus tendeixen a cantar junts, en duets i cors armonitzats. L’anàlisi d’aquestes cançons han demostrat que tenen les categories rítmiques clàssiques, tant 1:1 com 1:2 i també el ‘ritardando’, el típic alentiment present a moltíssimes cultures musicals. Pel que fa a les diferències entre mascles i femelles, tot i que el tempo era diferent, el ritme es mantenia.
Aquesta és, segons els investigadors, la primera prova directa del ritme categòric del ritme en un mamífer no humà. Tot i això, tenint en compte que el darrer avantpassat comú entre humans i lèmurs va viure fa uns 77 milions d’anys, és possible que les espècies “cantaires” hagin desenvolupat aquesta habilitat per separats. Tot i això, el ritme podria fer mes fàcil produir i processar cançons i, fins i tot, aprendre-les.
