Un nou tipus de plaques solars, més barates i fàcils de fabricar, podrien arribar ben aviat al mercat gràcies a un descobriment fet per investigadors de l’Imperial College de Londres (ICL), a Anglaterra. Aquesta innovació, que podria agilitzar molt la transició energètica, supera els dels grans inconvenients de les plaques de silici i també, sorprenentment, els de la perovskita, fins ara cridada a ser el material del futur.
Silici i perovskita, la clau de l’energia solar
Les plaques solars més habituals són de silici, un material estable i eficient però que resulta car de fabricar i que, a més, només pot prendre la forma de panells rígids. La perovskita, d’altra banda, s’han proposat com una alternativa perquè es poden fabricar plaques primes, lleugeres i flexibles amb una impressora, fent-les més barates. La seva eficiència i estabilitat, però, és inferior a la del silici, malgrat que darrerament s’han fet progressos molt importants.
Una millora enorme
La solució proposada pels investigadors de l’ICL, juntament amb la Universitat de la Ciutat de Hong Kong, és fer servir uns materials anomenats ferrocens. Afegint-los a les plaques solars de perovskita, la seva eficiència i estabilitat augmenta enormement, tal com expliquen els mateixos desenvolupadors en un article publicat a la revista ‘Science’. Aquest descobriment suposa una nova incorporació a la llista de materials i mètodes de fabricació innovadors per fer més barata la transició energètica i, a més, facilitar l’ús de plaques solars a pràcticament qualsevol lloc.
En aquest cas, unes plaques de perovskita eficients i estables podrien expandir enormement les aplicacions d’aquesta font d’energia. La perovskita, en aquest nou sistema, és la part que captura la llum de la placa, i els ferrocens faciliten el moviment dels electrons entre aquesta primera capa i les que hi ha després, millorant l’eficiència de la conversió de la llum en electricitat.
Resultats espectaculars
Les proves fetes fins ara han demostrat que, d’aquesta manera, es pot millorar l’eficiència de les plaques solars de perovskita fins a arribar a un 25%, una xifra semblant a les de les plaques solars de silici i superior al rècord que s’havia batut feia poc en aquesta categoria. A més, però, el ferrocè també funciona un altre problema, ja que millora l’adhesió de les capes de perovskita a la resta de la placa, incrementant-ne l’estabilitat.
A les proves fetes, l’eficiència d’aquestes plaques s’ha mantingut en més d’un 98% després de funcionar a la màxima potència durant 1.500 hores seguides, uns resultats que també posen aquest sistema en un nivell semblant al que exigeixen els estàndards internacionals de fabricació de cèl·lules fotovoltaiques de silici.
Podrien ser al mercat en un futur proper
Els investigadors darrere d’aquest gran avenç l’han patentat i esperen poder trobar qui les produeixi, començant a introduir la perovskita a gran escala al mercat. Mentrestant, però, continuen investigant i provant diversos dissenys amb ferrocens per intentar millorar encara més tant les prestacions com l’estabilitat de les seves plaques.
En qualsevol cas, aquest nou avenç posa encara una mica més a prop la popularització de la perovskita com a material per fer cèl·lules fotovoltaiques, una possibilitat de què ja fa anys que es parla però que, malgrat les grans sorpreses i descobriments que s’han fet, continua quedant sempre una mica massa lluny.
