Els aparells com els ordinadors o els telèfons mòbils contenen algunes parts amb metalls preciosos com ara l’or o el platí que, a més, són difícils de recuperar i reciclar de les deixalles electròniques. En un article publicat a ‘Scientific Reports’, però, un equip d’investigadors japonesos afirma que el pigment preferit del pintor Pablo Picasso, el blau de Prússia, pot extreure l’or i el platí dels aparells electrònics de manera molt més eficient que amb els mètodes emprats fins ara.
Molt més eficient que treure minerals de les mines
En una tona de telèfons mòbils hi ha, aproximadament, entre 300 i 400 grams d’or, una quantitat que sembla petita però que és entre 10 i 80 vegaes superior a la que hi ha al mineral d’or que s’extreu de les mines. En el cas d’altres metalls, la situació és semblant i, per tant, aconseguir recuperar-los directament de les deixalles no només contribueix a circularitzar l’economia i aprofitar els recursos naturals sinó que, a més, resulta molt més eficient.
Un pigment clau en la història de la pintura
El blau de Prússia es considera el primer pigment sintètic modern i és molt conegut al món de l’art. Es considera acceptat que va ser creat per primera vegada, probablement per accident, pel pintor alemany Johann Jacob Diesbach a principis del segle XVIII. Tot i que el berlinès estava mirant de crear pigment vermell, barrejant potassa, sulfat de ferro i cotxinilles seques, al primer ingredient hi havia caigut sang, i la reacció va crear, en comptes d’un color vermell, el blau distintiu que va prendre el nom de Prússia o bé de Berlín, on va ser inventat.
A partir d’aleshores, el color es va popularitzar ràpidament, sent essencial en obres tan conegudes com ‘La gran onada de Kanagawa’ de Katsushika Hokusai, ‘La nit estelada’ de Vincent Van Gogh o, és clar, molts dels quadres que Pablo Picasso va pintar durant la seva època blava. A més, però també es fa servir en altres camps, com ara per tractar l’enverinament per metalls pesants com el tal·li o el cesi, ja que la seva estructura molecular atrapa els ions i impedeix que el cos els absorbeixi. Al Japó, precisament, ha estat emprat per retirar el cesi dels sòls que envolten la central nuclear de Fukushima després de l’accident de 2011.
Usos molt més enllà de l’art
És aquesta propietat la que va empènyer els investigadors a explorar de quines altres maneres es podia aprofitar. És per això que van analitzar de quina manera absorbeix diversos metalls el blau de Prússia, provant-lo amb platí, ruteni, rodi, molibdè, osmi i pal·ladi, entre d’altres. Observant-ho amb un espectroscopi ultravioleta i raigs X, van veure com el pigment manté la seva estructura i que és molt eficient a l’hora de separar aquets metalls en comparació amb els mètodes de reciclatge actuals.
Els resultats d’aquest estudi, a més, també obren la possibilitat que el blau de Prússia ajudi a resoldre un dels principals problemes dels residus nuclears. Actualment, el líquid radiactiu es reprocessa per convertir-lo en cristalls abans d’emmagatzemar-lo, però els metalls com el platí es poden acumular a les parets de les fonedores, canviant la distribució de la calor i fent que s’hagin de netejar cada vegada que es fa servir, augmentant els costos. Amb el blau de Prússia, aquests dipòsits es podrien eliminar de manera molt més ràpida i fàcil.
