La Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides ha arribat a un acord històric que podria obrir la porta a la regulació del mercat d’emissions de carboni. A la cimera COP28, que se celebrarà la setmana vinent, l’ONU durà una sèrie de recomanacions que, si són ratificades, podrien donar un impuls importantíssim al sistema de crèdits de carboni, que ha estat molt criticat per activistes i experts en canvi climàtic tant perquè permeten evitar la reducció d’emissions com pels dubtes sobre els mètodes de ‘compensació’ emprats.
En aquest sentit, l’acord conté guies perquè tant els empreses com els països puguin rebre crèdits de carboni homologats per l’organisme mundial del mercat del carboni. Si aquest mercat està regulat, tothom se’n podrà beneficiar, ja sigui venent crèdits verificats provinents de projectes de reforestació, energies netes o retirada de carboni; o bé comprant-los per ajudar a complir els objectius de reducció d’emissions.
Un mercat de 400.000 milions de dòlars
Fins ara, el mercat de crèdits de carboni, que té un valor de més de 400.000 milions de dòlars, ha estat envoltat de sospites i acusacions contra empreses que planten arbres per a ‘evitar la desforestació’ i vendre crèdits fent servir càlculs que en sobreestimen enormement l’impacte tant per a millorar la seva imatge pública com per a guanyar més diners.
Fins i tot si la regulació del mercat del carboni i l’homologació dels crèdits és una bona notícia, però, hi ha activistes que continuen insistint que la feina de la COP28 no és aquesta sinó que s’ha de centrar en el que és realment important: la reducció d’emisions, especialment mitjançant l’eliminació dels combustibles fòssils.
Una ‘distracció’ de la reducció real d’emissions
El programa de compensacions, al cap i a la fi, es pot considerar una ‘distracció’ sobre la necessitat real d’assolir la neutralitat en carboni no pas capturant-lo sinó, simplement, no emetent-lo. A més, el fet que la guia de l’ONU inclogui dins les maneres de ‘crear’ crèdits de carboni els projectes de captura i emmagatzematge és considerat problemàtic, ja que aquestes tecnologies encara són d’una escala insuficient i molt costoses i, no obstant això, atreuen un finançament que podria dedicar-se a l’expansió de les energies renovables, per exemple.
En qualsevol cas, la setmana vinent veurem si les recomanacions de les Nacions Unides, que en general són vistes com una passa en la direcció correcta, acaben de ser polides i aprovades i la COP28 acaba, com a mínim, amb un mercat de crèdit de carboni que pugui ser d’alguna utilitat per a la lluita contra el canvi climàtic i no només per als departaments de relacions públiques de les grans empreses.
