MonPlaneta
Només queden intactes un 15% de les zones costaneres del planeta
  • CA

Un nou estudi liderat per la Universitat de Queensland, a Austràlia, ha arribat a la conclusió preocupant que només el 15% de les zones costaneres del món estan intactes, és a dir, que no han rebut la pressió de l’activitat humana. Els resultats, publicats a la revista ‘Conservation Biology’, són tot un toc d’atenció i una crida a conservar aquestes àrees i, també, a rehabilitar les que estan degradades.

El treball va elaborar un mapa dels impactes de la pressió humana a les regions costaneres del món per veure quines eren les que es estaven més degradades i, també, quines estaven intactes. Els resultats han estat recollits en una base de dades de lliure accés i que pot ser utilitzada fàcilment per obtenir informació de com la nostra activitat està afectant els ecosistemes costaners del planeta, de què depenen milions de persones tant per obtenir aliment com per protegir-se de les tempestes.

Edificacions i serveis pròxims a l'actual línia costanera | ACN
Edificacions i serveis pròxims a l’actual línia costanera | ACN

Els resultats de l’estudi són una prova claríssima que cal emprendre accions decidides el més ràpidament possible si es volen protegir les poques àrees costaneres del planeta que encara no han estat malmeses per la nostra activitat i, també, si volem restaurar, encara que sigui en la mesura del possible, les que han estat més degradades. Tot plegat, recordem, és essencial si volem evitar els pitjors efectes del canvi climàtic en aquestes regions. Gràcies a aquesta recerca, a més, s’han pogut veure tant els impactes a terra ferma com al mar, donant una visió completa de la situació i què es podria fer per frenar aquests impactes.

Pel que fa a la distribució de les zones costaneres intactes, el Canadà és el que en té una superfície més gran, tot i que també hi ha grans àrees de costa sense malmetre a Rússia, Grenlàndia, Xile, Austràlia i els Estats Units.

Més notícies
Permagel | Universitat de Barcelona
La fusió del permagel amenaça les llars de cinc milions de persones
Els edificis i infraestructures alçats sobre aquesta terra glaçada s'esfondraran a mesura que el planeta s'escalfi
Excavació a un sambaqui | Wikimedia Commons
La baixada del nivell del mar va destruir una civilització fa 2.000 anys
Després de 6.000 anys de puixança, els constructors dels 'sambaquis' es van dispersar en fer-se més difícil l'accés als aliments
Abocament d'aigües fecals a la badia de Palma, a Mallorca | Cedida
Identifiquen els llocs on s’aboquen més aigües residuals nocives al mar
La meitat del nitrogen i dels patògens que van a parar a les costes venen de poques dotzenes d'indrets
El gran escull trobat a aigües profundes a Tahití | Alexis Rosenfeld
Descobreixen un gran escull de corall en perfectes condicions a Tahití
A trenta metres de fondària, és un dels més grans que s'han trobat mai a tanta profunditat
Deixalles marines a l'estret de Messina a 415 metres de fondària, a l’àrea amb més densitat de brossa marina coneguda a tot el món
El volum de brutícia abocada al mar podria superar els 3 bilions de tones en els pròxims 30 anys
Ho diu un estudi del català Miquel Canals, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa