Un nou estudi liderat per la Universitat de Queensland, a Austràlia, ha arribat a la conclusió preocupant que només el 15% de les zones costaneres del món estan intactes, és a dir, que no han rebut la pressió de l’activitat humana. Els resultats, publicats a la revista ‘Conservation Biology’, són tot un toc d’atenció i una crida a conservar aquestes àrees i, també, a rehabilitar les que estan degradades.
El treball va elaborar un mapa dels impactes de la pressió humana a les regions costaneres del món per veure quines eren les que es estaven més degradades i, també, quines estaven intactes. Els resultats han estat recollits en una base de dades de lliure accés i que pot ser utilitzada fàcilment per obtenir informació de com la nostra activitat està afectant els ecosistemes costaners del planeta, de què depenen milions de persones tant per obtenir aliment com per protegir-se de les tempestes.
Els resultats de l’estudi són una prova claríssima que cal emprendre accions decidides el més ràpidament possible si es volen protegir les poques àrees costaneres del planeta que encara no han estat malmeses per la nostra activitat i, també, si volem restaurar, encara que sigui en la mesura del possible, les que han estat més degradades. Tot plegat, recordem, és essencial si volem evitar els pitjors efectes del canvi climàtic en aquestes regions. Gràcies a aquesta recerca, a més, s’han pogut veure tant els impactes a terra ferma com al mar, donant una visió completa de la situació i què es podria fer per frenar aquests impactes.
Pel que fa a la distribució de les zones costaneres intactes, el Canadà és el que en té una superfície més gran, tot i que també hi ha grans àrees de costa sense malmetre a Rússia, Grenlàndia, Xile, Austràlia i els Estats Units.
