Gran part de l’aigua de les clavegueres i d’altres sistemes de desaigüe va a parar als rius i als mars del món després d’haver estat tractades en major o menor mesura, contribuïnt, en alguns casos més que no pas en altres, a la contaminació de les costes i la degradació dels ecosistemes marins. A més, alguns dels components i organismes que contenen també poden ser un perill per a la salut humana.

Malgrat tot això, fins ara no s’havia estudiat en profunditat l’abast d’aquest problema i quins són els indrets del planeta que més hi contribueixen. Ara, però, un equip de la universitat nord-americana de Colúmbia ha analitzat gairebé 135.000 abocaments d’aigües residuals, calculant-ne les quantitats de patògens provinents de la matèria fecal i de nitrogen que contenen. Segons expliquen en un article a la revista ‘PLOS One’, la meitat del nitrogen prové de només 25 llocs i gairebé la meitat de patògens també, i alguns són a dalt de la llista en tots dos contaminants. Disposar d’aquesta informació podria ajudar a millorar els sistemes de tractament d’aigües a les zones més contaminades i alleujar aquest problema en gran mesura.

Un riu ple de deixalles transcorre pel mig d'un barri de barraques a l'Índia  | Meg i Rahul (CC)
Un riu ple de deixalles transcorre pel mig d’un barri de barraques a l’Índia | Meg i Rahul (CC)

Un dels descobriments més importants és que normalment els estudis dels impactes humans als ecosistemes costaners s’han centrat en els residus de l’agricultura per la gran quantitat de nutrients i patògens que contenen. Les aigües residuals dels pobles i ciutats, però, han estat molt menys estudiats, en part perquè els seus elements nocius són invisibles: una platja aparentment neta pot ser plena de patògens humans.

Els diversos sistemes de tractament d’aigües, a més, tenen avantatges diferents: els de les depuradores, molt més cars, eliminen els patògens però deixen passar més nitrogen mentre que els sistemes sèptics, més barats, eliminen el nitrogen però són menys eficients amb els patògens. Així, saber què és més important filtrar a cada indret pot ser molt útil per aconseguir que les aigües arribin més netes als rius i el mar. Això és precisament el que fa aquest estudi, analitzar les dades disponibles arreu del món per saber quant de nitrogen i de patògens cal eliminar a cada lloc. A dia d’avui, les aigües residuals urbanes que arriben al mar contenen un 40% del nitrogen que produeix tota la indústria agrícola mundial i arriba al 58% dels esculls de corall del món i al 88% de les praderies d’algues, hàbitats molt importants pels seus ecosistemes i, també, com a punts d’emmagatzematge de carboni.

Escull coral·lí  | Wise Hok Wai Lum (CC)
Escull coral·lí | Wise Hok Wai Lum (CC)

De tots els punts d’abocament del món, la meitat gairebé no tenien ni nitrogen ni patògens. N’hi ha 25, però, dels més de 135.000 analitzats, que aboquen el 46% del nitrogen que va a parar al mar i 25 més que són responsables del 51% dels patògens abocats. Els més important és el Iang-tsé, a la Xina (11%), seguit del Nil (Egipte), el Mississipí (Estats Units), el Paranà (Argentina) i el Danubi (Romania/Ucraïna), amb proporcions diferents entre un i altre contaminant que depenen, essencialment, dels sistemes de tractament emprats.

Nou comentari