Un gran escull de corall, en unes condicions de preservació pràcticament inèdites, ha estat descobert a les costes de Tahití, a la Polinèsia Francesa. Amb uns 3 quilòmetres de llargada i a una profunditat de 30 metres, és un dels més grans que s’ha trobat mai a aquesta fondària.
Aquest descobriment, que es va fer el novembre passat durant una expedició per cartografiar el fons marí, és un exemple dels moltíssims ecosistemes del nostre planeta que encara no coneixem i que hauríem de localitzar i protegir, especialment en un moment on els hàbitats de tot el món s’estan degradant a causa del canvi climàtic i altres efectes de l’activitat humana.
Els esculls de corall, precisament, són un dels ecosistemes més amenaçats del planeta. Entre els perills que els afecten hi ha la contaminació, l’augment de la temperatura de les aigües i els canvis en la composició química de l’aigua del mar a causa de les emissions de diòxid de carboni.
Com que aquest escull en concret es troba a més profunditat, les aigües s’han escalfat menys i, per tant, no ha patit impactes significatius. Com aquest n’hi podria haver molts més, i caldria localitzar-los, entendre el seu funcionament i protegir-los tant com es pugui, ja que podrien ser el darrer refugi de moltes espècies.
A dia d’avui, a més, només es coneix aproximadament una quarta part de totes les espècies que viuen als escull de corall. N’hi ha de diversos tipus, i les que viuen als que es troben a més profunditat, com és aquest cas, són especialment desconeguts malgrat la seva importància.
Així doncs, ampliar i aprofundir els coneixements sobre aquests esculls de corall d’aigües profundes no només aportaria molta informació a la comunitat científica sinó que, d’aquí a poques dècades, podria ser crucial per a la preservació d’aquests ecosistemes i de les espècies que n’han fet la seva llar.
