El món estar “terriblement poc preparat” per a un cataclisme volcànic i les conseqüències que pot tenir en el clima i les cadenes de subministraments d’aliments i altres productes. Això conclou en un article publicat a la revista ‘Nature’ un equip d’investigadors format per membres del Centre d’Estudis del Risc Existencial (CSER) de la Universitat de Cambridge i de la Universitat de Birmingham, totes dues a Anglaterra.
Una actitud “temerària”
Al document, els experts afirmen que hi ha una “idea equivocada molt estesa” sobre que el risc de grans erupcions és baix, i assenyala la manca d’inversions en seguiment i plans de resposta ràpida als desastres volcànics com a “temerària”. No obstant això, els autors de l’article també afirmen que es poden prendre mesures per protegir la humanitat dels pitjors efectes d’un cataclisme volcànic, d’una millora de la vigilància a la manipulació del magma, encara que els recursos necessaris per tot això, actualment, són poquíssims.
Precedents molt greus
La doctora Lara Mani, coautora de l’estudi i investigadora del CSER, afirma que, segons el que s’ha pogut observar del passat en els nuclis de gel, hi ha un 17% de probabilitats que es produeixi una explosió volcànica de magnitud 7 durant els propers 100 anys, i aquest tipus d’erupcions massives, en el passat, han causat tant canvis climàtics abruptes com la desintegració de civilitzacions senceres.
Per posar un exemple, la darrera explosió de magnitud 7 va ser el 1815 al volcà Tambora, a Indonèsia, que no només va matar 100.000 persones sinó que va fer caure la temperatura mitjana del planeta en 1ºC, causant una reducció de les collites que va desembocar en fams, esclats de violència i epidèmies. L’any següent, de fet, és recordat a Europa, a milers de quilòmetres de distància, com “l’any sense estiu”.
Tot plegat, a més, en un món amb molta menys població i molt menys comerç internacional. Si a dia d’avui hi hagués una erupció semblant, les conseqüències econòmiques podrien ser semblants en magnitud a les de la pandèmia de Covid-19. A més, tot i que els efectes serien semblants als de l’impacte d’un asteroide d’un quilòmetre d’amplada, una catàstrofe volcànica és extraordinàriament més probable.
No obstant això, els sistemes d’identificació, seguiment i fins i tot reacció a la destrucció vinguda de l’espai reben moltes més inversions que no pas els seus equivalents volcànics. És per això que els investigadors demanen més recursos per predir i gestionar la possibilitat d’una erupció que afecti greument el funcionament de la civilització i també per mitigar els danys de les erupcions més petites i freqüents que tenen lloc arreu del món.
Recomanacions per estar preparats
Un dels elements importants a investigar és localitzar els riscos. De les 97 erupcions de gran magnitud que hi ha hagut els darrers 60.000 anys, només hem localitzat l’origen d’un grapat, i això vol dir que arreu del món hi podria haver dotzenes de volcans que desconeixem i que podrien esclatar causant una catàstrofe global. Així doncs, cal millorar el seguiment, especialment per satèl·lit, per obtenir imatges ràpidament i poder fer el seguiment de l’estabilitat dels volcans, tant els que coneixem com els que no.
A més, els autors de l’estudi també demanen augmentar les dotacions dels equips que estudien la geoenginyeria, és a dir, com aconseguir, per exemple, reduir l’efecte dels aerosols que allibera una erupció massiva, que poden causar el que coneixem com un “hivern volcànic”. Més enllà d’això, a més, fins i tot es pot fer recerca en manipular les bosses de magma que hi ha sota els volcans actius per poder controlar-ne l’evolució i modular la violència de les seves explosions.
