Les víctimes de l’erupció del volcà Vesuvi que van quedar enterrades a Pompeia són, cada dia, una mica menys desconegudes. Com que els seus cossos van quedar tancats dins de sarcòfags de cendra endurida, el seu ADN ha pogut ser recuperat i, en el cas de dues de les persones que van morir aquell 24 d’agost de l’any 79, s’han pogut descobrir moltes coses sobre qui eren i, fins i tot, per què no van fugir.

El primer genoma humà pompeià

En un article publicat a la revista ‘Scientific Reports’, un equip d’investigadors presenta el que anomenen “el primer genoma humà pompeià”, unes instruccions genètiques gairebé completes que corresponen a un home i una dona de fa gairebé 2.000 anys. Els seus cossos van ser descoberts el 1933 a l’anomenada ‘Casa de l’Artesà’ i es trobaven en un racó del menjador, gairebé com si haguessin estat dinant en el moment de l’erupció.

Tot i que alguns estudis recents afirmen que el núvol de cendra de l’erupció del Vesuvi podria haver estat mortal pels habitants de Pompeia en menys de 20 minuts, aquestes dues víctimes intrigaven especialment els investigadors perquè no hi havia res que fes pensar que ni tan sols haguessin intentat fugir. Gràcies a l’estudi dels seus ossos, però, s’han pogut descobrir algunes pistes molt interessants que ajuden a explicar-ho i que tenen a veure amb la seva salut.

La doctora Serena Viva ha estat una de les encarregades d'analitzar l'ADN de les dues víctimes del Vesuvi | Universitat de Salerno
La doctora Serena Viva ha estat una de les encarregades d’analitzar l’ADN de les dues víctimes del Vesuvi | Universitat de Salerno

Una nova possibilitat

En el cas d’unes restes tan ben conservades, l’extracció de l’ADN era una possibilitat que es va decidir provar. Gràcies a aquesta circumstància i a les darreres tecnologies de seqüenciació genètica es va poder observar, per exemple, que l’home patia tuberculosi espinal. Pel que fa al seu origen, sembla que tenia força en comú amb altres individus contemporanis seus de la Itàlia de l’Imperi Romà però alguns grups concrets, molt comuns a l’illa de Sardenya, apunten a una diversitat molt més gran de la que es creia.

Després d’aquest avenç i de l’èxit d’aquest estudi, és possible que es facin molts més treballs d’aquest tipus, buscant restes d’ADN entre el que queda de Pompeia, una ciutat atrapada en el temps per un volcà, per aprendre coses o obtenir pistes que en qualsevol altre jaciment serien impossibles de trobar.

Més notícies
El mapeig per làser ha permès descobrir més d'un centenar de restes de les tribus del nord de Gran Bretanya desconegudes fins ara | Antiquity

Troben 134 poblats d’època romana al nord del Mur d’Adrià

Corresponen als nadius que van combatre l'avenç de les legions imperials
:  - Mobile
Les restes de la bassa i el complex de Mòtia, a Sicília, són molt importants per entendre millor la cultura fenícia | Universitat de Roma La Sapienza

Descobreixen una bassa que els fenicis feien servir per seguir els estels

Durant molt de temps es va pensar que era un moll en comptes d'un indret sagrat
:  - Mobile
La batalla d'Egusa | Dickinson College

Un vaixell enfonsat fa 2.200 anys esdevé una màquina del temps ecològica

Era al fons del mar des de la Primera Guerra Púnica i actualment h viuen més de 100 espècies animals
:  - Mobile
Recreació de soldats romans d'època imperial | Wikimedia Commons

Els arqueòlegs busquen l’indret on Cató va lluitar la batalla d’Empúries

Aquesta derrota dels ibers el 195 a.C. va suposar l'inici de la romanització de Catalunya
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix