Els humans estan consumint més carbó que mai a causa de la crisi energètica que afecta tot el món. L’augment de la demanda del més nociu de tots els combustibles fòssils, anunciat aquest passat divendres per l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), és aproximadament d’un 1,2%, arribant a la xifra rècord de 8.000 milions de tones. Una dada enormement preocupant i que pot ferir de mort els esforços per frenar l’escalfament global.
Només fa un any que els governs mundials van pactar una reducció del consum de carbó a la cimera COP26 de Glasgow, i sembla que la promesa ja s’ha convertit en paper mullat. A causa de l’augment del preu del gas natural, controlat principalment per Rússia, el carbó ha tornat a ser una aposta atractiva per a la generació d’energia. Això ha estat especialment visible a Europa, on la dependència del gas rus i els problemes amb algunes centrals nuclears han fet que, fins i tot, es reobrissin centrals tèrmiques de carbó que ja no funcionaven.
El pitjor de tots els combustibles fòssils
A dia d’avui, el carbó continua sent la font principal l’electricitat d’indústries com la de l’acer i el ciment, que són entre les que més contribueixen a l’escalfament global. De fet, el carbó és responsable d’un 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que s’atribueixen als combustibles fòssils. No obstant això, durant els darrers anys el seu ús havia anat caient i, de fet, el 2021 Europa ja havia tancat la meitat de les seves centrals energètiques que el feien servir com a combustible.
Europa, contra les cordes
La crisi energètica causada per Rússia, però, ha posat contra les cordes la Unió Europea i, especialment la seva imatge de líder en la lluita contra el canvi climàtic. Si bé la mateixa IEA afirma que l’augment del consum de carbó a la majoria de països ha estat relativament baix, en el cas d’Alemanya el creixement ha estat molt més important, tant pel rebuig del país a l’energia nuclear com, també, per l’enorme dependència del gas rus que ha desenvolupat durant els darrers anys. Malgrat tot, l’IEA espera que entre 2022 i 2025 el consum de carbó a Europa caigui un 29% gràcies a l’acceleració de la implantació de les energies renovables.
La Xina, el gran problema
A l’altra banda el món hi tenim la Xina, responsable de més de la meitat del consum del carbó mundial. Aquest any, la seva producció hidroelèctrica va caure en picat a causa de les onades de calor i la sequera, i va haver d’augmentar la generació en carbó fins a un 15%, segons les dadesde l’agost. De fet, aquell mes, la generació elèctrica amb carbó de la Xina va ser superior a la generació anual de qualsevol país del món excepte la Xina i els Estats Units.
Malgrat tot, les perspectives a la Xina i a Europa són bones
Malgrat tot, la Xina sembla que està fent passes per deixar de dependre aquest combustible fòssil tant al seu país com en les seves inversions a l’estranger, com també ho està fent l’Índia, un altre dels grans països consumidors. Amb l’expansió de les renovables, el carbó hauria de deixar de ser una opció per defecte a un recurs d’emergència, i s’espera que sigui així durant els propers anys i dècades. Pel que fa a Europa, un augment puntual de l’ús de carbó no té per què ser un desastre si, en el futur, es continuen els esforços per accelerar la transició energètica.
Les economies emergents poden frenar els avenços
De fet, el problema és un altre: les previsions de l’IEA afirmen que el consum mundial de carbó es mantindrà estable entre 2022 i 2025 perquè els grans descensos en la demanda de les economies desenvolupades seran compensades pel creixement de l’ús de carbó a les economies emergents d’Àsia.
És per això, per exemple, que les economies del G7 han arribat a acords amb països com el Vietnam o Indonèsia per fer inversions de 15.000 i 20.000 milions de dòlars, respectivament, per fomentar les energies netes i desvincular el creixement econòmic del carbó. Un moviment molt intel·ligent si es vol tenir alguna oportunitat d’arribar a la neutralitat en carboni a mitjans d’aquest segle i mantenir l’escalfament global el nivells que ens permetin evitar alguns dels seus efectes més terribles.