MonPlaneta
El món està consumint més carbó que mai, una dada enormement preocupant

Els humans estan consumint més carbó que mai a causa de la crisi energètica que afecta tot el món. L’augment de la demanda del més nociu de tots els combustibles fòssils, anunciat aquest passat divendres per l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), és aproximadament d’un 1,2%, arribant a la xifra rècord de 8.000 milions de tones. Una dada enormement preocupant i que pot ferir de mort els esforços per frenar l’escalfament global.

Només fa un any que els governs mundials van pactar una reducció del consum de carbó a la cimera COP26 de Glasgow, i sembla que la promesa ja s’ha convertit en paper mullat. A causa de l’augment del preu del gas natural, controlat principalment per Rússia, el carbó ha tornat a ser una aposta atractiva per a la generació d’energia. Això ha estat especialment visible a Europa, on la dependència del gas rus i els problemes amb algunes centrals nuclears han fet que, fins i tot, es reobrissin centrals tèrmiques de carbó que ja no funcionaven.

El president nord-americà, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la COP26 | Europa Press
El president nord-americà, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a la COP26, en què suposadament s’havia signat la sentència de mort del carbó | Europa Press

El pitjor de tots els combustibles fòssils

A dia d’avui, el carbó continua sent la font principal l’electricitat d’indústries com la de l’acer i el ciment, que són entre les que més contribueixen a l’escalfament global. De fet, el carbó és responsable d’un 40% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que s’atribueixen als combustibles fòssils. No obstant això, durant els darrers anys el seu ús havia anat caient i, de fet, el 2021 Europa ja havia tancat la meitat de les seves centrals energètiques que el feien servir com a combustible.

Europa, contra les cordes

La crisi energètica causada per Rússia, però, ha posat contra les cordes la Unió Europea i, especialment la seva imatge de líder en la lluita contra el canvi climàtic. Si bé la mateixa IEA afirma que l’augment del consum de carbó a la majoria de països ha estat relativament baix, en el cas d’Alemanya el creixement ha estat molt més important, tant pel rebuig del país a l’energia nuclear com, també, per l’enorme dependència del gas rus que ha desenvolupat durant els darrers anys. Malgrat tot, l’IEA espera que entre 2022 i 2025 el consum de carbó a Europa caigui un 29% gràcies a l’acceleració de la implantació de les energies renovables.

Central d'energia tèrmica a la Xina  | Wikimedia Commons
La sequera ha impactat durament la generació hidroelèctrica xinesa i ha empès el país a consumir més carbó | Wikimedia Commons

La Xina, el gran problema

A l’altra banda el món hi tenim la Xina, responsable de més de la meitat del consum del carbó mundial. Aquest any, la seva producció hidroelèctrica va caure en picat a causa de les onades de calor i la sequera, i va haver d’augmentar la generació en carbó fins a un 15%, segons les dadesde l’agost. De fet, aquell mes, la generació elèctrica amb carbó de la Xina va ser superior a la generació anual de qualsevol país del món excepte la Xina i els Estats Units.

Malgrat tot, les perspectives a la Xina i a Europa són bones

Malgrat tot, la Xina sembla que està fent passes per deixar de dependre aquest combustible fòssil tant al seu país com en les seves inversions a l’estranger, com també ho està fent l’Índia, un altre dels grans països consumidors. Amb l’expansió de les renovables, el carbó hauria de deixar de ser una opció per defecte a un recurs d’emergència, i s’espera que sigui així durant els propers anys i dècades. Pel que fa a Europa, un augment puntual de l’ús de carbó no té per què ser un desastre si, en el futur, es continuen els esforços per accelerar la transició energètica.

Els països del G7 també tenen un paper important a l'hora d'ajudar les economies emergents a no dependre del carbó | Govern del Japó (CC BY 4.0)
Els països del G7 també tenen un paper important a l’hora d’ajudar les economies emergents a no dependre del carbó | Govern del Japó (CC BY 4.0)

Les economies emergents poden frenar els avenços

De fet, el problema és un altre: les previsions de l’IEA afirmen que el consum mundial de carbó es mantindrà estable entre 2022 i 2025 perquè els grans descensos en la demanda de les economies desenvolupades seran compensades pel creixement de l’ús de carbó a les economies emergents d’Àsia.

És per això, per exemple, que les economies del G7 han arribat a acords amb països com el Vietnam o Indonèsia per fer inversions de 15.000 i 20.000 milions de dòlars, respectivament, per fomentar les energies netes i desvincular el creixement econòmic del carbó. Un moviment molt intel·ligent si es vol tenir alguna oportunitat d’arribar a la neutralitat en carboni a mitjans d’aquest segle i mantenir l’escalfament global el nivells que ens permetin evitar alguns dels seus efectes més terribles.

Més notícies
Un possible model de central d'energia solar a l'espai

Europa es planteja una gran inversió en generar energia solar a l’espai

Per fer-ho caldria augmentar 200 vegades la capacitat de posar carregaments en òrbita
:  - Mobile

Guterres fa una crida per acabar amb ‘l’addicció mortal’ al carbó

El màxim representant de l'ONU assegura que encara som a temps de limitar l'escalfament global
:  - Mobile
El sector dels combustibles fòssils ha desembarcat a la COP27 per defensar els seus interessos

Els ‘lobbies’ dels combustibles fòssils inunden la COP27

El número de delegats de la indústria s'ha disparat i són gairebé 650
:  - Mobile
Les persones més riques del món són responsables d'una quantitat desorbitada d'emissions de gasos d'efecte hivernacle | Pxhere

Un multimilionari emet un milió de cops més CO2 que una persona normal

Això conclou un estudi d'Oxfam després d'analitzar les inversions de 125 de les persones més riques del món
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa