El metà és un gas d’efecte hivernacle molt potent i les emissions del qual cal reduir per frenar el més ràpidament possible l’escalfament global. No obstant això, està molt poc regulat, i caldrien normatives estrictes per reduir-ne la presència a l’atmosfera i complir els compromisos a què han arribat els governs del món. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat a ‘One Earth’ que apunta a la manca d’acció per acabar amb la contribució del metà al canvi climàtic.
El segon major contribuent a l’escalfament global
El metà és el segon contribuent més gran a l’efecte hivernacle global després del CO2 ja que, tot i que se n’emet molt menys, és 80 vegades més potent. És per això que, l’any 2021, més de 100 països van comprometre’s a reduir-ne les emissions en un 30% de cara al 2030. Això, tenint en compte que dura molt menys que el CO2 a l’atmosfera, podria frenar notablement l’escalfament global.
No obstant això, segons aquest estudi, la revisió de les polítiques que s’han adoptat al món durant els darrers 50 anys apunta que només un 13% de les emissions dels sectors de l’agricultura, l’energia i la gestió de residus estan regulats per normatives que poden controlar-les. Aquestes normes sovint es relacionen amb l’obligatorietat de localitzar i reparar fuites, instal·lar equipament per capturar emissions, reutilitzar el metà per generar energia… El treball, a més, apunta que el 70% d’aquestes normatives són a Europa i els Estats Units.
Calen normatives més estrictes i aplicar-les a tots els sectors
Sembla clar, doncs, que cal aprofundir en el control de les emissions del metà, tant en els països que ja tenen algunes normatives com, especialment, en els que no. En els 79 països examinats, les normatives sovint es fixen més en les emissions de la indústria dels combustibles fòssils que no pas en les d’origen biològic, com ara les de la ramaderia o els residus.
A més, si en el primer cas sovint hi ha incentius econòmics per al compliment, en el segon hi ha impostos i multes per a les emissions excessives. Aquesta diferència, que sovint es relaciona amb la importància de cada indústria a cada país, pot ser la raó per la qual aquestes regulacions no estan tenint l’èxit esperat.
Per posar-hi remei, els autors de l’estudi demanen una normativa més estricta però també una comptabilització fiable de les emissions de cada font, encara que sigui difícil, per tal de començar a implementar polítiques en base a les dades més precises possibles. Així es podria veure on cal actuar més en cada cas i, també, assegurar el compliment de les noves normatives.
