Les concentracions de gas metà a l’atmosfera estan pujant més ràpidament que mai i batent tots els rècords, segons afirma l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA). Malgrat les promeses dels governs mundials, com la que es va fer pocs mesos enrere durant la cimera COP26, aquest potent gas d’efecte hivernacle continua emetent-se sense control, contribuint molt a l’escalfament global.
Les dades de la NOAA, publicades aquest dijous, indiquen que els nivells de metà atmosfèric van pujar 17 parts per milió el 2021 i que, a dia d’avui, són un 162% superiors als nivells preindustrials i un 15% superiors a fa unes dècades. Les xifres són encara més preocupants si tenim en compte que tant científics com organismes internacionals han repetit moltes vegades que eliminar les emissions de metà és la manera més fàcil i efectiva de frenar el canvi climàtic de manera immediata.
Molt més potent que el CO2
El metà és el segon contribuent més gran a l’escalfament global després del diòxid de carboni, però en comparació és molt més potent. El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), de fet, estima que la contribució d’una molècula de CH4 a l’augment de les temperatures és 81 cops superior a la d’una molècula de CO2.
L’avantatge, però, és que es desintegra molt més ràpidament i per tant té un impacte de durada més curta, per bé que, a més, aquesta desintegració sigui una de les principals fonts d’ozó a les capes baixes de l’atmosfera. És per això que reduir les seves emissions pot tenir uns efectes ràpids i força grans en la lluita contra l’escalfament global. Malgrat tot, però, les seves concentracions continuen augmentant.
Un problema fàcil de solucionar: només cal voluntat
Les fonts d’on prové aquest metà són molt diverses: per començar, és l’element principal del gas natural, però també és emès per la ramaderia i per la descomposició de matèria orgànica tant a zones humides com a abocadors. Tot i que els seus origens són variats, doncs, molts d’ells són fàcils de controlar.
En el cas de la ramaderia, per exemple, un descens del nostre consum de carn o canviar l’alimentació del bestiar podrien tenir un efecte més que notable. Controlar els escapaments en la producció i el transport de gas natural també podria canviar moltíssim la situació i, de fet, els “punts calents” d’emissions de metà es coneixen perfectament. El metà, fins i tot, podria aprofitar-se per refermar la seguretat alimentària del món. Així doncs, com sempre, tot continua sent a les nostres mans, però el pas de les paraules als fets continua sent el més complicat.
