MonPlaneta
La gestió dels boscos metropolitans impulsa l’economia circular i redueix el risc d’incendis

La gestió del territori fa anys que és una prioritat, però ara l’AMB vol donar-li encara una volta més, un impuls per ajudar alhora a la creació d’una economia circular i a reduir el risc d’incendis, entre altres beneficis. Com explica Isidre Sierra, vicepresident de polítiques forestals de l’ens metropolità i alcalde de Sant Climent de Llobregat, “la Llei 31/2010 del Parlament de Catalunya va donar competències a l’AMB sobre la gestió del territori, i ara el Pacte de Govern ha posat en marxa una vicepresidència per millorar les infraestructures verdes i impulsar la conservació activa dels espais naturals”.

Així, es vol anar més enllà de la promoció econòmica, dels polígons industrials i de les platges per mirar els boscos de la metròpoli, de les serralades del Garraf a la serra de Marina. Un dels objectius principals, recorda Sierra, són “els boscos periurbans i la seva gestió”, cosa que inclou el Parc Agrari, però també l’agricultura a les muntanyes. Tot plegat amb la mirada posada a crear mosaics agroforestals que donin beneficis a tota la població.

Els boscos metropolitans ocupen una part molt significativa de la seva superfície | AMB
Els boscos metropolitans ocupen una part molt significativa de la seva superfície | AMB

L’estratègia de la fusta és un element central en aquest objectiu, un programa amb visió transversal i que va de la planificació territorial a la gestió integral de parcs i platges, passant pel disseny d’espais públics tenint en compte els recursos naturals i l’ús de calderes de biomassa amb fusta de proximitat. La metròpoli de Barcelona no és un contínuum urbà sinó que encara té un 52% d’espais oberts, dels quals 17.000 hectàrees de bosc tant al voltant dels rius i els parcs naturals com en altres indrets sense qualificar, com les muntanyes del Baix Llobregat. Un 27% del territori metropolità que creix uns 2 metres cúbics per hectàrea i any i la fusta dels quals es podria aprofitar, apunta Sierra.

És en aquest marc que es parla d’inversions forestals, instal·lació de calderes de biomassa, l’ús de l’anomenada fusta CLT… Propostes que, com explica Isidre Sierra, han tingut molt bona rebuda als ajuntaments metropolitans perquè permeten concretar inversions i projectes de recerca i coneixement en una matèria molt important que gira al voltant de la reducció d’incendis, l’economia circular, les millores en sostenibilitat, la lluita contra l’emergència climàtica i la restauració dels paisatges.

La fusta, un element de construcció recuperat

Un dels elements centrals d’aquest canvi de mirada rau en l’ús de materials disponibles i la reducció de la petjada de carboni. Emprar la fusta per a habitatges i equipaments, per exemple, és molt important si es volen complir els objectius marcats de reducció d’un 20% del carboni emès per l’edificació entre 2025 i 2029 i arribar al 25% de reducció el 2030. Un metre cúbic de fusta emprada és una tona de carboni que emmagatzemada de manera permanent, reduint un 30% les emissions respecte a la construcció tradicional, sense que calgui construir un 100% amb fusta. Això és crucial perquè, del total d’emissions, un 40% té a veure amb els processos de construcció.

L'edifici PISA de Cornellà va ser un projecte pioner en la construcció amb fusta | José Hevia
L’edifici PISA de Cornellà va ser un projecte pioner en la construcció amb fusta | José Hevia

Per tot plegat l’AMB construeix els tres primers equipaments públics amb estructura de fusta del territori metropolità. Ho fa després de l’èxit de l’experiència de l’edifici PISA de Cornellà de Llobregat, 85 habitatges protegits que empren el CLT (fusta contralaminada) per a fer panells i que incorpora l’eficiència energètica i una nova concepció d’habitatges amb igualtat de gènere, dissenyats per a l’activitat compartida i que ha estat premiat en diverses ocasions. A partir d’aquí, i seguint els criteris del Protocol de Sostenibilitat, s’han començat a construir l’Arxiu Municipal de Ripollet, la llar d’infants El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts i l’ampliació de l’institut de Tiana.

Obres d'ampliació de l'institut de Tiana, amb l'ús de contralaminats CLT | © Simon Garcia | arqfoto.com
Obres d’ampliació de l’institut de Tiana, amb l’ús de contralaminats CLT | © Simon Garcia | arqfoto.com

L’AMB fa temps que fomenta l’ús de la fusta en habitatges, equipaments, senyals, obra civil… i això pot generat una demanda de fusta tècnica que es pot obtenir dels mateixos boscos verds metropolitans, creant una economia circular que, a més, dona obres i serveis a la ciutadania. Tot un camí de futur que s’espera obrir ben aviat.

Aquesta fusta de quilòmetre zero s’ha de fer apta per a la construcció. Una manera important són els laminats, que permeten l’ús d’arbres més petits. Per això s’ha creat un avantprojecte per fer-ne una petita producció. L’AMB espera l’ajuda tant dels fons Next Generation com de socis públics i privats per tirar-lo endavant. A més, a Viladecans ja hi ha una planta de gestió de mobles i elements de fusta diversos, on es netegen i es preparen per fer tant aglomerat com biomassa. Properament, es vol tancar encara més el cercle i permetre fer tacs per unir palets, reduint el consum de fusta natural i reciclant encara més.

L'aprofitament de l'aigua de pluja per maximitzar uns recursos hídrics minvants també és un element molt important | Albert Canalejo
L’aprofitament de l’aigua de pluja per maximitzar uns recursos hídrics minvants també és un element molt important | Albert Canalejo

Actuacions forestals per reduir el risc d’incendis

El Programa metropolità d’actuacions forestals (PMAF), amb un pressupost de 400.000 € anuals, està orientat a les tasques de manteniment abans de l’època de més risc d’incendis. Un programa que exclou tant la ciutat de Barcelona com l’àmbit de Collserola, que tenen un tractament específic amb relació a la gestió i els pressupostos. Camins, rampes per a fauna, franges de protecció… També es poden col·locar dipòsits d’aigua de capacitat reduïda, per recollir l’aigua de pluja per a les basses dels bombers i evitar l’ús d’aigua de boca per a l’extinció d’incendis. A Sant Climent de Llobregat, per exemple, ja n’hi ha una.

Fa anys que es treballa en la connexió d’espais forestals i urbans a través dels parcs, no només per a les persones sinó també com a corredors biològics. No obstant això, els boscos periurbans pateixen moltes pressions –incendis, mals usos, degradació, plagues– i cal mirar que siguin sans i resilients. En això valoritzar els productes i fomentar-ne el consum, especialment els que tenen valor afegit i donen el màxim de beneficis al medi ambient.

Calderes de biomassa amb fusta metropolitana

No tota la fusta, però, pot tenir el mateix ús. La que s’empra per a palets té valor, però l’estratègia de l’AMB inclou donar sortida a la biomassa i climatitzar equipaments públics amb l’economia circular dels boscos propers. És per això que a diversos punts de la metròpoli s’han instal·lat 5 calderes de biomassa. El mateix Isidre Sierra, per exemple, explica que tota l’aigua calenta del poliesportiu de Sant Climent de Llobregat s’escalfarà amb biomassa, evitant no només el consum de combustibles fòssils sinó mostrant a la ciutadania com s’aprofiten els boscos metropolitans.

Sant Boi de Llobregat és una de les poblacions que comptarà ben aviat amb una caldera de biomassa | AMB
Sant Boi de Llobregat és una de les poblacions que comptarà ben aviat amb una caldera de biomassa | AMB

A més, aquest hivern també hi haurà calderes a Corbera, Pallejà, Sant Boi i Torrelles. Entre totes, estalviaran l’emissió de més de 374 tones anuals de diòxid de carboni, amb una inversió d’1.336.500€. A Begues, d’altra banda, tenen una caldera centralitzada des d’on volen escalfar tots els equipaments municipals. L’AMB dona suport i coordinació a les propostes dels ajuntaments amb diners, però també amb assessorament tècnic.

El projecte europeu AgroForAdapt

La recerca i la innovació són tan importants, tant pels usos com per a la gestió dels boscos i la fusta. Per això l’AMB s’ha involucrat en projectes com AgroForAdapt, d’abast europeu, on participa el Centre de Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i sis socis més.

El seu objectiu és promoure sistemes agroforestals per adaptar al canvi climàtic tots dos sectors a les zones mediterrànies. Els camps s’han anat abandonant, i el bosc resultant preocupa els bombers per la manca de gestió. És aquí on els sistemes silvopastorals poden ser claus per baixar la càrrega de combustible, amb cabres, rucs i altres animals que restableixin el mosaic agroforestal. Durant un període de 5 anys es durà a terme una gestió combinada i continuada, per poder avaluar-ne els resultats.

L’AMB, com a soci d’aquest projecte, actuarà a la Finca de Can Colomer, entre els termes municipals de Sant Climent de Llobregat i Gavà. Té 162 Ha, de les quals el 90% és superfície forestal i el 10% són cultius.

Més notícies
Les activitats d'educació ambiental de l'AMB són conegudes per la seva vessant escolar però van molt més enllà i es vol aprofundir en aquest aspecte en el futur | AMB

De l’educació ambiental a la cultura de la sostenibilitat, un objectiu metropolità

L’AMB prepara el seu nou programa en aquest àmbit per tal d’empoderar la ciutadania
:  - Mobile
Taller 'Fluorescència i bioluminescència. Natura que brilla a la foscor', per mostrar que hi ha molts tipus d’éssers vius que emeten llum i d’altres que amb llum fosca canvien de color.

Els arbres dels parcs metropolitans absorbeixen 132 tones anuals de CO2

La presència d’un parc metropolità fa baixar 1,3 ºC la temperatura i ajuda a reduir l’illa de calor
:  - Mobile
Vista panoràmica de Barcelona des del Parc Natural de la Serra de Collserola.

La metròpolis de Barcelona, nomenada ciutat europea del bosc 2022

El reconeixement de l’European Forest Institut avala la gestió dels espais naturals, que ocupen més del 50 % del territori metropolità
:  - Mobile
Una casa de fusta, al Bages, amb la seva propietària i els responsables de la construcció al davant | ACN

Els habitatges de fusta poden evitar emetre 100.000 milions de tones de CO2

Aquesta reducció es podria aconseguir sense canviar els usos de terres dedicades al conreu alimentari
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa