El 23 de març es va donar oficialment el tret de sortida a la Ciutat Europea del Bosc 2022 amb uns diàlegs a la Pedrera sobre el paper de les biociutats, a les 19 h.

Aquest acte va comptar amb la participació de Marc Palahí, director de l’European Forest Institute, Ramon Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Vicente Guallart, fundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, i Marta Lacambra, directora de la Fundació Catalunya La Pedrera, amb Carla Conejo, cap de Programes Científics de l’Àrea de Coneixement, Educació i Recerca de la Fundació Catalunya La Pedrera, com a moderadora.

Els diàlegs varen fer-se al voltant de quatre eixos temàtics principals: la renaturalització de les ciutats, bioeconomia circular, la fusta com a nou material del segle XXI i la col·laboració publicoprivada. 

Amb aquest reconeixement, l’European Forest Institute (EFI) avala la gestió de la ciutat i la metròpolis en les activitats que afavoreixen la conservació, la protecció i el desenvolupament de les àrees forestals, així com la investigació d’un nou model urbà que promogui solucions basades en la natura. En aquest marc, la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana fomentaran la participació pública en activitats relacionades amb el tema de reflexió d’aquest any: bioeconomia per a les ciutats, és a dir, com poden les biociutats transformar la manera com vivim al planeta.

La Ciutat Europea del Bosc 2022 és una iniciativa impulsada per l’European Forest Institute (EFI) amb el suport de l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i diferents centres de recerca –l’IAAC, el CTFC, el CREAF i el Parc de Belloch. El Comitè Organitzador d’aquest projecte, conformat per representants de tots els organismes implicats, portarà a terme un programa amb activitats al llarg d’aquest 2022:

* Maig 2022: jornades científiques sobre biociutats

* Maig 2022: conferències de la nova arquitectura ecològica africana

* Juny 2022: Bioblitz de Collserola

* Juny 2022: visites als centres EFI de Catalunya

* 5 octubre 2022: conferència anual de l’EFI, amb un seminari científic de biociutats

Des del 2014, aquest reconeixement ha passat per diferents ciutats i regions europees: Sardenya, Oslo, Viena, Sant Petersburg, Bilbao, Aberdeen, Bonn i Praga.

La candidatura de Barcelona i la seva àrea metropolitana va rebre el suport de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, la Fira de Barcelona, la Fundació Catalunya la Pedrera, l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Com a entitats col·laboradores, cal destacar el Museu del Disseny de Barcelona i la Fundació Mies Van Der Rohe.

Infraestructura verda metropolitana: la base de les biociutats

La infraestructura verda metropolitana és el conjunt d’espais naturals connectats que proporcionen serveis ecosistèmics, és a dir, un conjunt de beneficis importants que milloren la qualitat ambiental i social dels habitants. Aquests espais oberts milloren la qualitat de l’aire, potencien la biodiversitat, actuen com a embornals de CO2 i ofereixen ús lúdic i social a la ciutadania com a espais de lleure, esbarjo i esport.

Més del 50 % del territori metropolità està format per aquesta infraestructura verda on s’ajunten muntanyes, parcs urbans, platges i rius. L’àrea de Barcelona compta amb el Parc Natural de la Serra de Collserola, el massís del Garraf, les muntanyes d’Ordal, la serra de Marina, els rius Llobregat i Besòs i 30 quilòmetres de platges.

L’AMB té un seguit de competències relacionades amb la infraestructura verda que comprenen des del disseny i la creació d’espais verds i naturals fins al manteniment, la protecció i la conservació d’aquests espais, així com la gestió integral de les platges, la gestió i el manteniment de la xarxa de parcs metropolitans (XPM) o la recuperació socioambiental de les conques del Llobregat i del Besòs. A més, l’AMB forma part del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i ha portat a terme la redacció del PEPNat: un nou planejament urbanístic i ambiental que té com a objectiu potenciar la protecció natural de Collserola.

Aquests espais constitueixen la base de les biociutats: entorns urbans que segueixen les normes dels sistemes naturals i que apliquen els principis de l’economia circular amb l’objectiu de convertir-se en ciutats de zero emissions, tal com proposa la UE per l’any 2050. El camp d’aplicació de la bioeconomia circular en ciutats inclou l’ús de materials provinents dels boscos (en particular, la fusta a la construcció o com a matèria primera al sector industrial), productes marins, el desenvolupament de biomaterials a través de nanotecnologies, un nou metabolisme urbà a partir de sistemes renovables en el camp de l’energia i els cicles de l’aigua, la producció de menjar a les ciutats o el desenvolupament de la biodiversitat urbana i altres serveis mediambientals relatius als boscos urbans i els espais verds. Totes aquestes iniciatives tenen un impacte directe en la qualitat de vida de les persones que hi resideixen, tant pel que fa a la qualitat de l’aire, a la salut global com a l’empoderament ciutadà.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa