El Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat (PMES) és un dels més antics del territori metropolità. Conegut pel lema ‘Compartim un futur’, ara vol fer una passa més per convertir l’’educació ambiental’ en cultura de la sostenibilitat. És per això que ara treballa en la preparació del nou programa amb horitzó 2030, que vol no només conscienciar sinó també empoderar la ciutadania perquè, amb les seves accions, canviïn els seus hàbits i contribueixin a fer front a l’emergència climàtica.
Una llarga trajectòria
Fa més de 30 anys, abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, ja es va posar en marxa ‘Coneguem les nostres platges’, tal com recorda Ana Romero, cap del Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental. Més endavant, amb ‘L’Escola ens Visita’, es van obrir les portes de les instal·lacions de tractament d’aigües i de residus com per exemple els Ecoparcs.
Romero recorda com això era d’una banda un exercici de transparència de les institucions però, també i especialment, un primer pas cap a l’educació ambiental. “Són experiències molt sensorials”, explica. “Veus, olores… els alumnes que hi participen ho recorden molt”, cosa que converteix aquesta sortida escolar en una “experiència d’aprenentatge” de gran potencial educatiu.
El PMES, però, és molt més que la seva vessant en l’educació reglada: famílies, persones grans, centres cívics… més de 50.000 persones participen cada any a les seves activitats “universals i gratuïtes”, com recorda Romero. Unes xifres que, després de la baixada de la pandèmia, s’estan recuperant ràpidament i podrien arribar aviat a les 60.000.
Nous objectius i nous reptes
Tal com explica Noemí Guinovart, cap de la secció d’Educació Ambiental de l’AMB, es vol “arribar a més públics”, per molt que la formació reglada sigui “molt fidel”, cosa que evidentment es valora de manera molt positiva. En aquest programa, doncs, de molta envergadura, l’adaptació als nous temps és un element crucial i que es té molt en compte.
Els canvis, de fet, ja han començat, ampliant el focus del PMES a molts aspectes, com per exemple l’empoderament de la ciutadania, treballant amb les oficines d’habitatge o d’assessorament energètic dels ajuntaments metropolitans. La igualtat d’oportunitats d’accés al coneixement, és clar, també és una prioritat, i és per això que la perspectiva de gènere, d’una banda; i el treball amb centres escolars d’alta complexitat, per l’altra, també són molt importants. “Cal dotar la ciutadania d’eines, coneixement i motivació perquè dugui a terme canvis reals i immediats cap al desenvolupament sostenible”, rebla Guinovart.
A això, a més, s’hi suma l’augment de temàtiques interconnectades, que han de poder ser abordades dins el concepte de la cultura de la sostenibilitat: emergència climàtica, mobilitat sostenible, qualitat de l’aire, alimentació i nutrició, moda sostenible, producció local… Tot plegat són aspectes d’un projecte que ha “crescut moltíssim”, com apunta Romero, i que s’ha carregat de “reptes ecosocials” que cal abordar.
Un nou enfocament
Tot plegat també s’ha de fer amb noves metodologies d’aprenentatge. Un exemple són els projectes d’Aprenentatge i Servei (ApS), que duen els estudiants a fer serveis a la comunitat, fent-los més protagonistes i convertint les activitats en accions perllongades en el temps i que els permeten aprendre i despertar-los la curiositat alhora. “Fer una campanya de sensibilització a un casal de gent gran per reduir la generació de residus és una cosa que recordes”, afirma Guinovart, com també “mirar d’aconseguir millorar l’eficiència energètica del bloc de pisos on vius”. Projectes educatius que tenen, alhora, una vessant social molt important.
A més, també es volen fer servir noves tecnologies, com la realitat augmentada per millorar les visites a les instal·lacions de tractament d’aigües i residus, introduir el storytelling… Aquest darrer aspecte, a més, entronca amb la idea de fer activitats formatives, començant per explicar què són els refugis climàtics i on es poden trobar però també en la creació de comunitats energètiques, per exemple, de què s’ha fet una prova pilot que “ha anat molt bé”, confirma Guinovart. A més, la formació s’estén no només als ciutadans sinó també als tècnics municipals que els poden ajudar des de cada ajuntament metropolità.
Una gran aliança per estendre la cultura de la sostenibilitat
Tot plegat, és clar, és una tasca enorme que vol donar resposta a les necessitats de 36 municipis. És per això que la implicació de molts agents és un dels trets principals d’aquest pla, que involucra l’equip tècnic de diverses àrees de l’AMB, el personal de les instal·lacions de les plantes de tractament, tècnics dels ajuntaments, empreses, entitats i centres educatius… i els receptors, és clar. Per això, a més, s’està creant un visor perquè tothom pugui veure què s’està fent i s’ha dotat la web de l’AMB de molts recursos. Tota una xarxa d’aliances que es treballa cada dia perquè es produeixi aquest canvi de l’educació ambiental a la cultura de la sostenibilitat.
