La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha afirmat aquest dimarts des de Copenhaguen (Dinamarca) que el nostre país “necessitarà” tenir 1.000MW d’energia eòlica marina instal·lada l’any 2030. Durant una visita al parc eòlic marí de Middelgrunden, Jordà ha apuntat que un projecte com aquest “només pot tirar endavant si el seu impacte ambiental és assumible” i es prenen les mesures pertinents per minimitzar l’efecte en l’economia i el medi.
Acompanyada de la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, i la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, Jordà ha demanat “assolir el màxim consens dels agents socials, econòmics i científics” per tal que es puguin “preservar els valors naturals i els serveis ecosistèmics” alhora que es desenvolupa l’eòlica marina. A més, també ha apostat per impulsar “accions beneficioses pels territoris afectats”.
No obstant això, l’autorització final d’aquest tipus de parcs no depèn del seu Departament ni de cap altre de la Generalitat. Com que tenen una potència de més de 50MW i es troben en aigües exteriors, la competència és de l’Estat. En aquest sentit, els Planes de Ordenación del Entorno Marino (POEM), encara pendents d’aprovació, tenen entre els seus principals objectius trobar els indrets on l’eòlica marina és preferent i prioritària pel seu baix impacte ambiental. És per això que Jordà ha instat el ministeri espanyol de Transició Ecològica a tenir en compte “criteris de consens i diàleg territorial” en aquests projectes per tal de facilitar-ne la implantació.
La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (Proencat), que serà presentada aquest divendres, inclou la necessitat de tenir 1.000MW d’aquesta font d’energia renovable el 2030 com a primer pas dels 3.500MW que s’haurien d’haver instal·lat el 2050. “L’energia eòlica marina pot jugar un paper molt important en la transició energètica a Catalunya”, ha dit Jordà, que considera que “permet equilibrar les produccions dels sistemes de generació elèctrica previstos, fonamentalment solars i eòlics terrestres”.
Això és perquè, en paraules de la consellera, tenen “una producció d’energia elèctrica anual per MW i per metre quadrat molt superior” a les dues fonts esmentades i, per tant, poden “reduir l’ocupació de territori i el consum de materials per a la producció d’energia elèctrica”. Per comparar, Jordà ha recordat que l’equivalent a l’energia d’un parc eolòc marí de 1.000MW seria “instal·lar aproximadament 2.300MW de plaques fotovoltaiques a terra, amb un impacte ambiental, d’ocupació del territori i d’utilització de recursos materials molt més gran”.
El parc eòlic danès des d’on ha fet aquestes declaracions consta de 20 molins. La meitat són de l’empresa municipal d’energia de l’àrea metropolitana de Copenhaguen i l’altra meitat d’una cooperativa de 10.000 propietaris, inversors particulars que principalment resideixen a la zona.
