Catalunya s’aboca a una regulació “frankenstein” de les energies renovables

Encara sense data. Així és com es troba la moratòria d’implantació d’energies renovables que hauria de servir, a parer dels socis d’investidura, per trobar un espai de diàleg entre els diferents actors implicats en qüestions de tipus energètic. D’entrada, però, ja hi ha diferències de criteri i un estira-i-arronsa clar entre els tres partits que donen suport al nou Govern. En l’acord entre la CUP i ERC es parla de “moratòria“, però aquesta paraula no surt en el pacte dels republicans amb JxCat. El president de la Generalitat, Pere Aragonés, va afirmar en la seva compareixença després del primer consell executiu del Govern que “s’hi està treballant”, però no va donar detalls sobre com d’avançada es troba la qüestió.

El concepte moratòria es posava sobre la taula ara fa uns mesos amb la rúbrica del preacord de governabilitat entre ERC i la CUP. Aquest establia, en el punt 8.C, que es treballaria en una “moratòria per als grans projectes d’impacte territorial negatiu del decret 16/2019”. Aquest document legislatiu l’havia aprovat el Govern durant la legislatura anterior i, de fet, ni al programa electoral d’ERC ni tampoc al de Junts apareixia la voluntat d’introduir canvis en la matèria. Això no obstant, ambdues formacions van incloure posteriorment consideracions en aquesta direcció amb l’objectiu d’establir consensos que garantissin la formació d’un executiu. Actualment, però, la lletra petita i la data d’activació d’aquest procediment no han sortit a la llum. 

El text de l’acord entre ERC i Junts estableix que es modificarà el decret, i que “mentrestant, la Ponència d’Energies Renovables no donarà viabilitat a cap projecte d’alt impacte territorial, que se situï en sòls d’alt valor agrícola o de regadiu, en sòls de protecció especial o que puguin afectar hàbitats i espècies amenaçats o que plantegin serioses objeccions des del punt de vista paisatgístic, ambiental, agrícola, urbanístic i de patrimoni cultural”. “Respecte a aquells projectes de grans dimensions, pel que fa a les hectàrees o al nombre d’aerogeneradors que es troben en fase de tramitació i que suposen una gran acumulació de projectes en un mateix territori, aquest fet es considerarà un element rellevant per a la denegació de l’autorització”, afegeix el pacte.

Consens amb el territori

A falta de saber els detalls del que realment s’acabarà fent, les veus de l’empresariat i de l’àmbit ecologista consultades coincideixen que aquest període d’aturada durant el qual no es podran iniciar “grans projectes” ha de servir per trobar punts comuns de les diverses posicions. Al mateix temps consideren que s’han de poder establir línies de treball que puguin servir de cara a assolir els objectius de reducció d’emissions durant els propers anys.

“S’ha de veure la lletra petita”, diu el delegat a Catalunya de l’Associació Nacional de Productors d’Energia Fotovoltaica (Aniper), Albert Mases, sobre la mesura. Mases considera que la moratòria “són paraules majors” i que cal ser prudents. Tot i això aposta perquè la mesura fomenti l’autoconsum i la diversificació d’espais a l’hora de posar en marxa noves instal·lacions per tal de poder involucrar la totalitat del territori de manera equilibrada. “Podrien entrar en funcionament petits parcs per tot el territori garantint la participació del món local i dels Ajuntaments”, afegeix.

Des de l’altra de la taula, s’expressa amb uns termes similars Xavi Jiménez, president del Grup de Protecció dels Ecosistemes Catalans (Gepec-EdC). “Ens cal un model d’energia distribuïda i propera als llocs de consum que aprofiti els milers d’hectàrees que tenim degradades i ocupades al país”, diu en referència als polígons industrials i les zones periurbanes dels tots els municipis.

En aquest sentit, el portaveu de IADEN-Salvem l’Empordà, Raúl Domínguez, reconeix que una qüestió com el vent necessari perquè les centrals eòliques funcionin recau sobre territoris molt concrets –l’Empordà o les Terres de l’Ebre entre d’altres–, però tot i això constata que, per ara, no hi ha “cap placa solar” a grans ciutats com Barcelona.

L’energia provinent de l’autoconsum fotovoltaic, segons diversos estudis, s’estima que tan sols pot satisfer el 50% de la demanda actual d’electricitat. És per això que l’energia eòlica ha de jugar un paper rellevant i a la vegada altres fonts d’energia renovable s’han de tenir en compte.

“Una línia vermella”

Tot i això, les empreses productores d’energia eòlica i Pimec creuen que l’activació d’aquesta moratòria és “una línia vermella” perquè els sis mesos d’aturada que es preveuen agreujarien el retard ja existent en el compliment dels objectius per al 2030, desincentivarà la inversió a Catalunya a favor d’altres territoris de l’Estat i destruirà nombrosos llocs de treball. Jaume Morron, gerent de l’Associació Eòlica de Catalunya (Eoliccat), explica abans de plantejar aquesta mesura caldria introduir canvis en el decret llei 16/2019 d’energies renovables perquè hi ha qüestions que poden generar “alarmisme”. Comenta que a dia d’avui diversos promotors poden presentar projectes sobre un mateix terreny tot i que finalment només se n’acabarà tramitant com a màxim un. Morron subratlla que aquesta qüestió pot generar que s’anunciï, per exemple, la instal·lació de 100 megawatts als veïns d’un municipi, però que en realitat siguin tan sols 20 MWh perquè han presentat un projecte cinc companyies diferents. 

En aquest sentit, el gerent d’Eoliccat també constata que aturar la presentació de propostes pot acabar fent que les empreses situïn els seus aeorogeneradors en els espais limítrofs amb Catalunya per abastir el territori català, fent que els ajuntaments i municipis no es puguin beneficiar dels impostos que tributen les empreses en funció de la quantitat de generació d’energia instal·lada. “La situació ens preocupa pel país”, afegeix.

Les veus ecologistes, per contra, es mostren favorables amb la mesura legislativa i fins i tot van més enllà. Mentre que Domínguez considera insuficients els sis mesos de pausa i demana “més temps”, Jiménez aposta directament per la “derogació” del Decret Llei 16/2019 en tant que afavoreix, al seu entendre, “els oligopolis” i deixa desprotegits els espais naturals i els municipis petits.

Complir els objectius marcats per la propera dècada

Deixant de banda la diversitat d’opinions, la proximitat de la data límit del 2030 posa en alerta totes les fons consultades. La directiva europea estableix de manera vinculant que abans d’aquell horitzó, el 32% d’energia utilitzada ha de provenir de fonts renovables. En el cas de Catalunya, que es troba a la cua de territoris de l’Estat espanyol en producció d’energia verda, suposa una mancança de 4.000 megawatts d’energia eòlica i 6.000 megawatts de fotovoltaica segons dades de les patronals del sector.

La proposta de moratòria, precisament, ha de dotar les parts implicades de més temps per debatre sobre les línies de futur. Això no obstant, Domínguez mostra cautela: “Potser ens queda un Frankenstein pitjor del què teníem”. Apunta que per ara cal esclarir “què vol dir gran projecte”, en referència al que introdueixen els acords respecte aquells projectes que s’aturarien. Així mateix, considera que l’executiu i la direcció general d’Energia –encara vacant– podrien ser “més radicals” i donar més importància a l’autoconsum.

A falta que el nou executiu català concreti si hi haurà o no una moratòria, la necessitat de deixar enrere els combustibles fòssils no admet discussions. El proper pas, un full de ruta que detalli els passos a seguir.

Nou comentari