Un equip d’investigadors de la Universitat Aalto, a Finlàndia, han creat una intel·ligència artificial capaç de triar quina és la millor manera de prevenir incendis en cada cas. Tal com expliquen en un article a ‘Communications Earth & Environment’, la xarxa neuronal que han desenvolupat calcula quina és l’efectivitat de cada estratègia per tal d’optimitzar les mesures contra el foc, amb una efectivitat que, creuen, podria reduir la incidència dels incendis entre un 50% i un 76%.
Proves en una zona molt vulnerable
Les proves d’aquesta xarxa es van fer a Borneo (Indonèsia), concretament en una zona amb una alta densitat de torberes. A causa del drenatge per a l’agricultura i la urbanització, aquestes zones són cada cop més vulnerables als incendis que, a més, alliberen quantitats enormes de diòxid de carboni. En un entorn així, a més, els resultats de les diverses intervencions possibles eren poc clars i calia trobar una manera d’avaluar-los.
El model ha fet servir les dades obtingudes abans de cada temporada d’incendis entre 2002 i 2019 per predir la distribució dels focs a les torberes. Per poder aplicar-se a altres indrets, caldria tornar a entrenar el model amb dades noves, tot i que això sempre és una possibilitat. En qualsevol cas, la xarxa neuronal va analitzar 31 variables, com el tipus de coberta del sòl i indicis de sequera.
Un èxit parcial predint incendis
Un cop entrenada, la xarxa va predir la probabilitat d’incendis a cada punt del mapa, resultant en una distribució que es va complir entre el 80% i el 95% de vegades, encara que no va poder predir-ne que sí que es van produir, aproximadament la meitat. Així doncs, la seva utilitat per predir incendis és més aviat dubtosa, encara que els investigadors volen treballar per millorar aquest aspecte.
Avaluant estratègies
No obstant això, sabent que les prediccions que feia eren encertades, van fer servir la xarxa per provar l’efecte de diverses estratègies d’intervenció. Simulant-les, van adonar-se que la millor decisió que podien prendre seria convertir els matollars en boscos pantanosos, cosa que reduïria els incendis en un 50%. Si a més es prohibís el drenatge dels canals, excepte els més grans, la reducció arribaria a un 70%.
Aquesta mesura, és clar, tindria efectes econòmics molt importants per a la regió. En qualsevol cas, les estratègies de prevenció d’incendis han de tenir en compte els beneficis, els riscos i els costos, i els resultats d’aquesta investigació poden ser una eina molt útil per fer-ho.
