Quan ens diuen que imaginem alguna cosa, una sèrie de neurones s’activen i mostren variacions de la mateixa imatge basant-se en el coneixement previ que en tenim. Dit d’una altra manera, podem crear a la nostra ment un objecte amb atributs diferents. Però malgrat els avenços dels darrers anys les xarxes neurals profundes, que superen les capacitats humanes en moltes coses, tenen problemes amb la imaginació. Ara, un equip de la Universitat del Sud de Califòrnia, als Estats Units, ha creat una intel·ligència artificial que fa servir unes habilitats semblants a les nostres per imaginar-se objectes que no ha vist mai i donar-los diferents atributs.
Els desenvolupadors es van inspirar en les capacitats de generalització visual dels humans per mirar d’estimular un procés semblant en màquines. Si nosaltres podem separar el coneixement après en atributs –forma, postura, posició, color– i recombinar-les per imaginar un nou objecte, aquest projecte mira de reproduir el procés amb xarxes neurals. La creació de models que es puguin extrapolar és un dels objectius més buscats en el desenvolupament d’intel·ligències artificials, poder donar-los uns quants exemples i que n’entenguin les normes per crear-ne de nous i desconeguts.
En aquest projecte, es va mirar de superar la limitació de les intel·ligències artificials amb un nou concepte, el descabdellament –disentanglement en anglès–, que es pot fer servir per generar deepfakes separant els moviments i la identitat d’un rostre humà, mantenint el primer però canviant el segon. D’una manera semblant, els enginyers van agafar un grup d’imatges i van fer que la xarxa neural les processés i identifiqués semblances entre elles per aconseguir un aprenentatge de la representació, que pugués fer servir per recombinar les parts i aconseguir formes noves d’una manera semblant a com nosaltres imaginem o extrapolem.
Aquesta tècnica, creuen els seus desenvolupadors, es podria aplicar amb gairebé qualsevol tipus de dada o coneixement, encara que no sigui nova de per sí. Així, les seves utilitats es multipliquen. Per exemple, es podrien descobrir medicaments útils separant la funció dels seus principis actius de les seves propietats i recombinar-les per formar-ne de noves; també es podria ensenyar als pilots automàtics a imaginar i evitar possibles perills… Tot un món de possibilitats que acosta les màquines a la nostra manera de veure el món.
